Amb la meva senyora vam dicidir de fer una sortida de trekking clàsica, la pujada i baixada de Queralbs a Nuría.
El día no va començar gaire bé, ja que es va aixecar en pluja, pero nosaltres a fer la caminata igualment, aquesta ens va acompanyar els primers trams de la sortida pero va parar inmediatament cosa que vam agrair molt.
La pujada va ser molt interesant, vam trobar paisatges espectaculars, salts d'aigua, flora i fauna concretament isards, en tres hores, minut més o menys, ens vam plantar a Núria.Un cop van fer el pertinent descans i un bon bocata, tocaba la tornada i la sorpresa va ser quan van trobar un parell de joves que feian barranquisme va ser tot un espectacle digne de ser vist.
En definitiva una sortida molt agradable i van pasar un día perfecte.
Ramon i Lluisa.
dilluns, 23 d’agost del 2010
divendres, 20 d’agost del 2010
QUART-SANT MIQUEL-QUART
Aquest matí per variar he sortit a rodar una miqueta. Ja que fa dos dies que faig muntanya he decidit fer-ho avui també i així serà el tercer dia seguit.
Sortida Quart a les 7:30 després d'un lleuger esmorzar.
M'han sortit uns 26 Km amb un desnivell positiu aproximant de 700mts
Aqui us deixo algunes bones vistes que es veuen en el recorregut.
Sortida Quart a les 7:30 després d'un lleuger esmorzar.
M'han sortit uns 26 Km amb un desnivell positiu aproximant de 700mts
Aqui us deixo algunes bones vistes que es veuen en el recorregut.
dijous, 19 d’agost del 2010
DOS DIES A LES GAVARRES
Ja fa uns dies que em voltava pel cap anar fer un tastet de muntanya després de tants dies de carril bici.
Abans d'ahir em vaig ficar el llit aviat, amb molta il.lusió, pensant només en la sortida que faria i en els possibles inconvenients que em podria trovar després de la Nevada del març.
A les 7 el despertador es posa a sonar, i tinc una extranya sensació que em recorda a la que tenia quan anava d'excursió amb el cole...
Surto de casa sense un rumb del tot fixe, només sé que vaig direcció a l'esglèsia de Quart, i mentre pedalo cap allà intento visualitzar els camins i corriols que puc agafar i fins a on em poden portar.
Sense pensar-m'ho gaire decideixo: Passaré pel veinat D'Erols fins agafar la pista que em porta fins a Sant Mateu de Montnegre, allà trepitxaré asfalt uns 300 metres i afagaré la pista que em porta fins a Els Angels, una vegada allà decidiré que s'ha de fer ja que em faria molta gràcia agafar corriols però em preocupa l'estat en què es poden trobar.
Dit i fet, una horeta més tard em trobo als Angels, estic molt content, tinc molt bones sensacions i la pujada no m'ha afectat gens, les cames em funcionen perfectament.
Allà decideixo passar per els corriols que baixen del Angels, aquells que utilitza la gent per anar-hi caminant.
A disfrutar!!!, no penso gens amb el turmell, només amb les pedres que em vaig trovant en els corriols, això es un bon senyal la recuperació m'està fent afecte, estic baixan confiat.
Entre pitus i flautes, o entre rocs i pedrots, enllaçant corriols i trams molt curts d'asfalt arribo a Can Mascort, tot està força bé només tinc la roda del davant reventada, la miro i penso:
-Ha valgut pena, la tornaria a reventar 100 vegades més.
Una vegada reparada enfilo cap a la pista que em porta directament cap a Quart, ara tot és baixada i ja seré a casa.
Aquesta sortida la vaig fer ahir. Vaig disfrutar tant i tant que avui a la mateixa hora he repetit sortida.
29Km amb uns 750 mts de desnivell acumulat positiu per dia.
Abans d'ahir em vaig ficar el llit aviat, amb molta il.lusió, pensant només en la sortida que faria i en els possibles inconvenients que em podria trovar després de la Nevada del març.
A les 7 el despertador es posa a sonar, i tinc una extranya sensació que em recorda a la que tenia quan anava d'excursió amb el cole...
Surto de casa sense un rumb del tot fixe, només sé que vaig direcció a l'esglèsia de Quart, i mentre pedalo cap allà intento visualitzar els camins i corriols que puc agafar i fins a on em poden portar.
Sense pensar-m'ho gaire decideixo: Passaré pel veinat D'Erols fins agafar la pista que em porta fins a Sant Mateu de Montnegre, allà trepitxaré asfalt uns 300 metres i afagaré la pista que em porta fins a Els Angels, una vegada allà decidiré que s'ha de fer ja que em faria molta gràcia agafar corriols però em preocupa l'estat en què es poden trobar.
Dit i fet, una horeta més tard em trobo als Angels, estic molt content, tinc molt bones sensacions i la pujada no m'ha afectat gens, les cames em funcionen perfectament.
Allà decideixo passar per els corriols que baixen del Angels, aquells que utilitza la gent per anar-hi caminant.
A disfrutar!!!, no penso gens amb el turmell, només amb les pedres que em vaig trovant en els corriols, això es un bon senyal la recuperació m'està fent afecte, estic baixan confiat.
Entre pitus i flautes, o entre rocs i pedrots, enllaçant corriols i trams molt curts d'asfalt arribo a Can Mascort, tot està força bé només tinc la roda del davant reventada, la miro i penso:
-Ha valgut pena, la tornaria a reventar 100 vegades més.
Una vegada reparada enfilo cap a la pista que em porta directament cap a Quart, ara tot és baixada i ja seré a casa.
Aquesta sortida la vaig fer ahir. Vaig disfrutar tant i tant que avui a la mateixa hora he repetit sortida.
29Km amb uns 750 mts de desnivell acumulat positiu per dia.
divendres, 13 d’agost del 2010
PEDALS DE ROCK
Bonissim....Alguns coneixereu indrets on s'ha grabat aquest video !
dijous, 12 d’agost del 2010
GIRONA-SANT FELIU-GIRONA
Avui ha tocat anar a rodar "una mica"
La ruta ha estat Quart-Sant Feliu de Guixols-Girona-Quart. Un total de 88Km.
A primera hora del matí he sortit de casa, el temps seblava acompanyar, ja que es preveia un dia ennuvolat.
Ben entrat el matí la cosa ha començat a canviar i la calor que acompanyava les pedalades es començava a fer notar.
A l'alçada de Llagostera he sortit del carril bici i he fet un tram per el Ridaura. Desde Can Muné fins a Mobles Mulà, en aquest punt ja he tornat a enllaçar amb el carril bici que m'ha portat a Santa Cristina, Castell d'Aro, Sagarò i finalment a Sant Feliu de Guixols.
La tornada ha sigut totalment per carril bici i amb un sol de justicia fins a Cassà de la Selva, allà un núvol s'ha posat entre el sol i jo i ha fet que l'últim tram de la ruta sigues una mica més agradable.
Una vegada a Quart he decidit anar fins a Girona i tornar, i fer d'aquesta manera la ruta sencera de Girona-Sant Feliu de Guixols.
Never more!!!
La ruta ha estat Quart-Sant Feliu de Guixols-Girona-Quart. Un total de 88Km.
A primera hora del matí he sortit de casa, el temps seblava acompanyar, ja que es preveia un dia ennuvolat.
Ben entrat el matí la cosa ha començat a canviar i la calor que acompanyava les pedalades es començava a fer notar.
A l'alçada de Llagostera he sortit del carril bici i he fet un tram per el Ridaura. Desde Can Muné fins a Mobles Mulà, en aquest punt ja he tornat a enllaçar amb el carril bici que m'ha portat a Santa Cristina, Castell d'Aro, Sagarò i finalment a Sant Feliu de Guixols.
La tornada ha sigut totalment per carril bici i amb un sol de justicia fins a Cassà de la Selva, allà un núvol s'ha posat entre el sol i jo i ha fet que l'últim tram de la ruta sigues una mica més agradable.
Una vegada a Quart he decidit anar fins a Girona i tornar, i fer d'aquesta manera la ruta sencera de Girona-Sant Feliu de Guixols.
Never more!!!
dimecres, 11 d’agost del 2010
SALT DEL MOLÍ (VIDRÀ)
Aquestes vacances hem decidit anar a visitar el Salt del Molí, a Vidrà. Una petita passejada d'uns 1,5km per un PR encantador apte per qualsevol, fins i tot per mainada.
Si voleu anar-hi i no sabeu com, feu clic aqui.
Abans d'arribar al Salt passem pel Pont Romà que data del 1843, a partir d'aquest punt la caminada és tota l'estona per el costat del riu fins arribar a l'esperat Salt del Molí.
Si em permeteu un cosell us el donaré i si no també...
Si aneu a fer aquesta ruta a l'estiu emporteu-vos un banyador i unes xancles, per remullar-vos a les fredes aigües de les gorgues que es formen en el Salt.
Si voleu anar-hi i no sabeu com, feu clic aqui.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)