diumenge, 12 de setembre de 2010

Running per l'Ardenya i Ridaura

Feia dies, mesos, que no escrivia una entrada en aquest blog; avui diumenge, l’endemà de la diada, he decidit explicar la sortida d’aquest matí en la modalitat esportiva de córrer o reventa; o sigui, corrent i no amb la BTT, que és el que habitualment faig per aquesta zona.
Ja feia dies que em rondava pel cap fer una sortida pel voltants de la Ruira, al Massís de l’Ardenya, passant pel meu estimat Ridaura i amb avituallament final a Can Cassoles (i doncs què ?). I aquest diumenge, 12 de setembre de 2010, ha estat el gran dia.
La idea inicial era fer uns 22 o 23 quilòmetres, però amb la idea de que si al arribar al KM 20 em trobava bé, allargaria la sortida baixant cap a Ridaura.
El recorregut final ha estat d’uns 30 quilòmetres en 3 hores 00, uns 590 mts. de desnivell positiu i uns quants més de negatiu.
El traçat s’ajusta molt a una part de la 2na marxa per parelles que el Club BTT Llagostera va celebrar el passat 2009. A grans trets el traçat és aquest :
EL RECORREGUT
Parc de l’Estació de Llagostera – Can Gotarra - Can Cames Negres – Els Terrissos – Casa de la Ruira – Coll de la Mallorca – Urb. Font Bona (baixant pel costat de la línia) – Puig de la Guàrdia – Circuit Els Cremats – Can Puig – Bassa de Can Puig – Can Banyacroua – Molí de Més Amunt – Can Moner – Can Gros - Parc de l’Estació de Llagostera.
El més difícil ha estat sortir del llit a les 7h00.
Quina bestiesa !!!
He tret el cap per una finestra i he vist que encara era fosc.
Merda... no podrem sortir !!!
Llavors he recordat que havíem quedat a les 8h00, però... i si a les 8h encara és fosc ?
Jo no he sortit mai tant d’hora de casa.
Ràpidament m’he enxufat al Google i he buscat a quina hora sortiria el Sol.
Merda ... haurem de sortir, no hi ha escapatòria !!! Fins i tot a l’Ardenya el Sol ja lluirà a les 8h.
Doncs anem per feina : un cafè, una torrada amb mel i a preparar-me.
He quedat amb un parell de companys (gràcies Miki i Aris) que em faran com de motxilers, faran com d’avituallament mòbil sempre al meu costat. Això sí, ells faran el recorregut amb la BTT i duran els bidons amb la beguda, les barretes energètiques al Kamel, el mòbil, les claus i 4 calers per celebrar el que sigui... així jo no hauré de dur ni el beure ni el menjar.
Doncs bé, els motxilers-avituallament si se’n descuiden, em deshidraten !!!
Són coses que passen... l’amic Aris no té encara el nivell per fer aquest tipus de rutes i en Miki s’ha vist forçat a esperar-lo per que no es perdés. Així que a la primera pujada de debò, al cap de 15 minuts d’haver sortit, m’he trobat corrent en solitari tot esperant que m’atrapessin per donar-me un xic de líquid. Però no m’han atrapat !!!
Corria sol solet, ni tan sols hi havia bestioles : massa d’hora pel Voltor de Cadiretes (Gyps fulvus Cadirae) i massa tard ja per Llop de les Gavarres (Lupus Gavarrus) que ja devia dormir.
Quan ja duia una hora corrent (uns 10 Km) he arribat a la famosa línia de Font Bona i he decidit recular a veure si els havia passat alguna cosa. Al cap de 5 minuts he trobat en Miki que m’ha explicat que l’Aris anava pujant lentament. Sense parar de córrer he fet un glop i he tornat a seguir el meu recorregut pensant que, ara sí, ja m’anirien atrapant perquè la tendència del que queda és anar baixant.
He decidit baixar pel camí que passa prop de la línia, per evitar un regirament de turmell o alguna cosa pitjor. Amb 10 Km més, a les 2 hores, un cop passat el Circuit Els Cremats, prop de Can Boera, he decidit que em trobava prou bé per fer via cap a Can Puig, la bassa de Can Puig, Can Banyacroua i Ridaura. Un cop a Ridaura, no hi ha tornada enrere -he pensat- i no tindràs cap més opció que pujar.
Com que els companys no venien i no em volia arriscar a no beure més, he decidit recular novament fins a trobar-los. Aquest cop eren més a prop, just a la carretera.
L’Aris ha decidit baixar per carretera fins a Llagostera i en Miki i jo hem continuat amb el pla previst. Sense parar de córrer, he menjat una barreta d’acció ràpida i una de lenta, i si hagués tingut una barreta de pa amb tomata i pernil, també me l’hauria fotut, però no era el cas. He fet baixar la barreta amb uns quants glops de beguda i ... avall, cap a la bassa de Can Puig.
La cosa ha anat bé, he pogut anar bevent sovint, he fet bé la pujada de Can Moner cap a Can Gros i llavors, via via fins a Can Cassoles, on hem pogut sadollar la set amb una bona cervesa de mig, i alguna altra que ha caigut.
Comptat i debatut, segons el GPS que duia en Miki hem fet uns 27 quilòmetres, però vist que jo he reculat i refet 15 minuts del trajecte, no ens equivoquem massa si diem que n’he fet 30, ja que per muntanya (per la meva zona) puc fer uns 10 km/hora.
Estem contents.
EL PERFIL

Aquí us deixo un perfil. No és el de la ruta, però mira...







1 comentari:

Carles ha dit...

Pep estàs molt en forma!!!
Suposo que ara ja ho tens clar, no?