En la foto, falten els de Llagostera, van arribar amb el temps just i no havia temps per tornar a fer de models.
A les 10´30h,amb puntualitat britànica, es un dir, el tret de sortida a la segona edició de la duatló.
Per davant,els 4 primers kilòmetres de running. Nomes sortir l'Angel i en Dani, velocitat de creuer, " y hasta luego Lucas". Ja no els vam tornar a veure el pel, fins l'arribada.
La cursa de corre era més selectiva que la del any passat, tenia més desnivell. Es vam fer passar per corriols força tècnics i molta línea elèctrica, per començar no estava gens malament.
El Diesel "Xevi",va comentar Ramon tu tira, i aixo vaig fer, un pele't més que ell, no gaire mes, que jo no soc en Kilian Jornet...ja,ja,ja, que més voldria jo, de semblar-me tan sols una miqueta.
Després de 20 minuts de córrer, la primera transició, agafar la bicicleta. Les sensacions eren millors que la primera edició, molt ràpidament les cames estaven treballen a ple rendiment, tant es aixi,que anava passa'n a força gent, i la veritat que aixo, dona molta moral,molta,molta......
El circuit era de 20 km, per pistes i corriols, mes tècnic que la edició anterior. Es va pujar fins els voltants del Castell de Sant Miquel, després direcció a Ca la Ferriola i Cal Dineret i baixada a Celrà per Les Mines.
Tota la cursa de bici, la vaig fer sense el meu company Dièsel, però en Xevi, al seu ritme, sense preses pero sense pauses.
I va arribar l'última transició, que es el que en feia més patir, els 2 últims kilòmetres de córrer.
La sorpresa es que sortint del boxe, veig al Dièsel que arriba amb la bici.
Faig temps per fer unes fotos "al màquina" i sortim plegats a fer els dos últims kilometres, tot planer.
I durant aquest tram, encara vam tenint temps de guanyar un parell de posicions. La gent anava força tocada.
Vam acabar en molt,molt,molt bones sensacions.
Resultats Angel posició 29 temps 01:47:35
Dani posició 47 temps 01:55:42
Xevi posició 100 temps 02:23:00
Ramon posició 101 temps 02:23:00
Un 10 per l'organització, les botifarres i birres "chapeau".
Fotos:Josep Díaz Garrigolas, "Un Crack"
5 comentaris:
Ramon,
Quina enveja!!! sana, es clar.
Molt bé... es tracta d'acabar sencers i amb bones sensacions... així que enhorabona!!!
Ep!!! vigila els tiberis, que no en posis més del que cremes, ja tenim una edat i ens hem de cuidar.
Salut!!!
Aixó de la duatló enganxa,les passes putes pero quan l'acabes tens una satisfacció enorme.
Molt content de fer-la i de poder compartir l'experiència amb el meu amic Ramon.
Després, el tiberi per celebrar-ho acollonant.
Can calgui repetim¡¡¡¡¡¡¡¡¡
Cracks, cracks, cracks i cracks....
Cada any aneu a millor tots 4, no teniu aturador!!!
Felicitats!!!
Tens tota la rao, Xevi.Peró el dinar va entrar de fàbula.
Recuperat aviat, amb el tema del genoll, i farem una duatló tots plegats. Ja veuras quines sensacions mes guapes...
Salut i pedals
Enhorabona a tots!! Sou uns craks!!
Publica un comentari a l'entrada