ULTIMA 2012 - PRIMERA 2013

31 DESEMBRE 2012

Com va siguen habitual els últims anys, el teníem que acabar corren la Sant Silvestre de Girona.
Dit i fet a les cinc ens trobem en Xevi, Miquelet i un servidor. Anem a buscar els dorsals i esperant el tret de sortida anem xarrant amb molta gent..... molta, un ambient de cursa, però també de molt bon rollo, gent de tota mena, famílies, corredors amb els seus gossos,etc... es tota una festa i una quantitat de gent amb tota mena de disfresses.......... espectacular!!!

Abans de la sortida en trobo amb la Teresa, una companya del cole quan érem ben petitonets!!!
Tot just fa una any, que s'ha engrescat amb el corre i li va la mar de bé.
Me comenta que també i participa en Xevi un-altre company de classe."Tenim una sortida pendent en bici", però a ell no el vaig trobar.


Esperant el tret de sortida, aprofitem per fer un nou amic, "la gamba".

Les sis en punt!!! i a corre, a fer els últims kilòmetres del 2012. Vist i no vist "la gamba" comença a corre a un ritme mes fort, al igual pensava que ens la volíem preparar a la planxa.....je,je.
Van passant els kilòmetres i sense adonant-se, ja estem a la arribada.
Tot una festa, abans de celebrar el final d'any.


1 DE GENER 2013

Quina millor manera de començar l'any, que anar a veure sortir el Sol?
Segur que ni han d'altres però a mi, en venia de gust fer aquesta!!!

Com he comentat abans, feia temps..... molt de temps, que teníem una sortida pendent el meu company d'escola Xevi i jo.

Per un motiu o un-altre, no trobarem el dia. Vaig mirar, en el seu blog, que volia sortir el primer dia del any, per anar a buscar el Sol. "OJO", aixo es te que fer. Ens posem en contacte uns dies abans.... i aquesta si que si, no podem fallar.


A les 7 en punt ens trobem en Xevi,Rosa i jo. Esperem uns minutets, per si venia algú mes.....segurament que la nit a sigut llarga i la gent no estava gaire per la feina.

Comencem a pedalar, per anar en busca i captura del Sol.
Pugem per el camí de les dones tots tres, xino-xano. La Rosa una mica rere nostre, però anant fen.
Passem per Puig Estela i el dia comença a aixecar-se. Falta poca estona, l'última pujada abans d'arribar a Sant Miquel..... i ja hi som!!!
No som els únics, ja hi havia gent que estaven esperant aquest moment.

La sorpresa agradable, hi havia en Pepe i família, un company dels "menja".
Ells van pujar a peu, la vam fer petar una mica tots plegats i a mes el noi portava de tot. Galetetes, xocolata,llet.... no faltava de res.

Una estoneta mes gaudint del moment i baixada a Girona.En Xevi i la Rosa encara tenien que posar-se a dormir.
L'ultim dia del any i el primer del nou a donat per molt.
Ens despedim a la rodona de la Devesa i a dormir!!!

A estat una sortida molt gratificant, gracies a tots dos per poder-la compartir.

FRED I BRACONS

Aprofitant el pont del 1 de Novembre, vam fer una ruta pendent, amb dinar inclòs.
En principi teníem que ser quatre els valents, però una errada de comunicació, va impossibilitar que en David pogués venir.
A les 7 del matí ens trobem Angel, Dani i Ramon. Agafem els cotxes i direcció a Sant Esteve d'en Bas.
A les 8 del matí comencem a pedalar, sortim del poble direcció a Joanetes i vinga sense gens de kilòmetres a les cames, iniciem la primera dificultat de la jornada el coll de Bracons.

Comencem a enfilar les primeres rampes i la veritat es que les cames no estaven gaire fines.
A lo millor seria la fred que feia, quina "escusa ". El tema es que la pujadeta te tela.
Seria per passar la fred? la qüestió que en Dani amb un "plis, plas" va enfilar cap amunt i el vam perdre.
L'Angel, que segur que pot anar al ritme de ell, es va quedar a ferme companyia i tots dos anàvem fen,xarrant, gaudin de les vistes en els moments que es podia i patín amb revolt i revolt.
Fins arribar al cim, tinc que dir que es va fer força be, serà per la companyia i anant xarrant, la pujada es fa més distreta.

Un cop fetes les fotos, baixada fins a Torelló, una carretera impecable i sense transit. La baixada va ser força ràpida i vaig patir molt, molt i molt fins i tot més que la pujada a Bracons, feia una fred que "pelava".

A Torelló agafem la carretera BV5222, direcció a Manlleu i Roda de Ter, ens desviem per la C153. Segona dificultat del dia el Coll del Bac, passant per Santa Maria de Corcó, Cantonigròs i deixant Rupit a la nostra esquerra.
Es una pujada de no gaire desnivell, però la dificultat son els seus 20 km, que desprès de pujar per Bracons les cames ja comencen a estar castigades.

Un cop superat el coll del Bac, una baixadeta per relaxar les cames, no gaire i comencem l'ultima dificultat del dia, el Coll de Condreu son pocs kilòmetres, però noi com costen, mai arribarem quin patir ja estava una mica cansat de tan pujar.
Però al final del túnel en un moment o un-altre sempre es veu i quin plaer. Un cop al cim quina alegria, els últims 12 km son de baixada fins arribar al punt de sortida SANT ESTEVE D'EN BAS.


Avui en fet tres cims de 1000m. 82 km i un desnivell de 2437. No esta gens malament per l'edat que tenim.
I un cop relaxats una mica i després del patiment, ens mereixem un bon dinar.

POR LA BOCA MUERE EL PEZ "ROCACORBA"

Un cop finalitzades les vacances, tornem a pujar a la bici de carretera. Tenim una baixa, en David, que al ser de Badalona, ja no pot sortir tan sovint amb nosaltres, però ell va entrenant per el Corredor, vigilant sempre els "rumanos" no sigui que es quedi sense bici. Un dia tindrem que anar nosaltres per la zona del nostre company, per que ens porti per les seves carreteres.


Com sempre a les set del matí ens trobem Dani, Angel i Ramón.
En Dani mai havia pujat a Rocacorba!!!!!!!, doncs la sortida estava clara, carretera direcció Sarrià, Autovia de Banyoles, Palol de Revardit, Camós i anar a sortit a Bombes Espa i a partir d'aqui amunt que fa pujada.


.

Ens esperen 13'3km de pujada, els tres primers son suaus amb un desnivell del 2'5%. La cosa es comença a animar del 3 al 4km amb un desnivell mig del 6%, del 4 al 5km es suavitza una mica amb un desnivell del 4'5%.

Del 5 al 6 km ja pugem al 8'2%, el següent es suavitza una mica el 3%.
Fins aquí, puc acompanyar a els "cuatro frenos", els dos fieres porten un-altre ritme, jo guardant forces, per poder atacar a les "metas volantes" ja,ja,ja....
Fins el kilometre 11 les pendents son del 9 i 10 amb trams fins el 15%, uffffff com puja Rocacorba.

Un petit descans del km 11 al 12 amb desnivell del 4%, fins arribar a les primeres antenes.


.

La traca final, els últims 1'8km, ja tenim el cel a tocar, desnivell mitja del 8'5% amb trams del 15%.

Per fi el cim, uns abans que uns-altres com sempre, però l'important es arribar.
Després de descansar una mica, baixada a Girona i anar a fer la birra, que ven guanyada la tenim.


.

Sortida de 78 km, que per ser la primera acabades les vacances, i pujar a Rocacorba no esta gens malament.

NOVA EINA

Sense pensar-ho gaire tenia que aprofitar l'ocasió, dit i fet.
Un company que sortim en carretera els dissabtes, estava interessat amb la FOCUS,no vam tenir cap problema amb el preu i la bici ja es seva.

Ara, tenia un problema ja,ja,ja........ tots els problemes siguin com aquest, no tenia bici
de ROAD. I ara que fem Ramón?????????
La solució era fàcil, bicicleta nova.

Vaig anar a mirar forces botigues, però una cosa la tenia clara, la volia de "carbono".
La tria, no va ser fàcil, Cube-MMR-Scoot-Giant etc....pero al final la màquina es
aquesta.

ORBEA ORCA B105


Una de les coses, que en va fer escollir la bici es que ORBEA te garantia de vida per el quadre.
Els components que porta es el shimano 105. No son de gama alta, pero esta bé, en faig mes que suficient.

I ara toca anar a fer kilòmetres i kilòmetres, si va igual que la Focus no tindrem cap problema,
segur que sí, per això s'ha fet el canvi.