3ª MARXA CINGLES DEL LLÉMENA

El diumenge toca participar a la 3ª marxa del cingles del llémena.
Aquesta vegada i aniré acompanyat de la Montse en la seva primera participació en una marxa de BTT.



Dos recorreguts un de 12Km i un altre de 35.

S'inclou per a tots els participants:

Abans de la sortida: sucs, pastes i cafès
A l'arribada: un bon esmorzar de carn a la brasa.
A l'arribada, es sortejaran obsequis amb el número del dorsal.

Més informació aqui.

És tota una festa!!!

El Taga EVO 2040 ja és Història

El TAGA EVO 2030 ja és Història ... però quina Història !!!

Història amb H majúscula i ben gran : 22,620 quilòmetres i 1.718 metres de desnivell positiu acumulat amb els seus 1.718 de negatiu, un recorregut dur i tècnic, i, el millor per a mi : amb uns vistes espectaculars, sobretot en el tram que va del Puig Estela fins al cim del Taga.

Quan tenia 14 anys vaig córrer una edició de la tradicional cursa de Sant Esteve de Llagostera, de 10 quilòmetres, i fa uns 15 anys vaig córrer una cursa de 5 quilòmetres, també a Llagostera. Des d’aleshores, no havia participat en cap altra cursa i, per “estrenar-me”, el TAGA ha estat fenomenal !!!

És cert que d’un temps ençà he anant sortint a córrer regularment, per planer i també per terreny muntanyós; però parlo de les "meves" muntanyes, parlo dels cims de l'Ardenya, que tot i estimar-me'ls molt, no presenten massa de desnivell (però us poden trencar les cames, si voleu).

Però això del TAGA és diferent, això del Pirineu són paraules majors.
En la cursa del TAGA EVO 2040 surts de Sant Joan de les Abadesses, a 770 metres d’altitud i puges sense compassió, contínuament, fins al Puig Estela, que està a 2.000 metres (pam més pam menys).
Des del cim del Puig Estela baixes quasi 300 metres per tornar-los a recuperar al pujar al Taga, que està a 2.040 metres.
I tornes a baixar i tornes a pujar i llavors, ja no pares de baixar i baixar fins a Sant Joan.

EVOLUCIÓ evolutiva del meu TAGA particularA la sortida (9h00) m’he trobat envoltat de màquines de córrer, la majoria de 12 cilindres en V.
Quan ha sonat el tret de sortida, els corredors m’han començat a passar per tots costats i ja he vist que la cosa anava de debò, però tot i així he mantingut la calma i he procurat no pujar de voltes ni que em pitessin (que ningú ha fet, el bon rollo es respira en l’ambient).

Hem sortit del poble en pujada, com no podia ser de cap altra manera, i al cap de poc ja hem començat a córrer per muntanya. Aproximadament al Km 2 hem trobat un corriol on els corredors hem hagut d’anar caminant per allò de que es fan embuts i per l'efecte acordió i per l'efecte tafaner.

Més endavant, ja he pogut reprendre la marxa i m’he trobat bé, mantenint el meu ritme cardiovascular sobre les 165 pulsacions. M'he trobat amb corredors que pujaven trams a peu i els he anant passant.
Els quilòmetres anaven passant, cada 7 minuts si fa no fa.
He pogut córrer fins arribar al Pla de Maus (crec haver vist aquest rètol), prop del Bosc dels Escalers, on hem hagut de travessar un prat que tothom el feia a peu, almenys tothom que jo veia. No us ho perdeu : el prat té tanta pendent que les vaques hi pasturen encordades !!!Havent travessat el prat, hem arribat al peu d'una petita cinglera (el Bosc dels Escalers) que per pujar-la, a estones s’havia de fer a 4 grapes.
Sortint de la cinglera ja he divisat el Puig Estela, on també hi he arribat a peu.

A partir del Puig Estela ja he pogut tornar a córrer, una estona carenejant, una estona baixant amb peus de plom... Aquest tram és espectacular pel que fa a les vistes; realment meravellós, afirmo.
Alguns ja tornaven cap el poble; o sia, ja havien fet el cim i ja iniciaven el retorn.
Al final de la baixada un tram de planer i després... amunt cap al cim del Taga.
He voltat la creu (era una creu, no ?) que hi ha al cim, m'he aturat a l'avituallament i he profitat per collar-me millor el calçat, perquè la baixada prometia ser dura. Un cop avituallat i ben cordat, ja he començat el retorn.
La baixada ha estat dura, molt dura; semblava que els quàdriceps m’havien d’explotar.

Al KM 19, fent un saltiró de llebre prenyada per esquivar un roc, se m’ha clavat un múscul (dic jo que havia de ser un múscul). Crec que ha estat l’adductor interior de la cama esquerra lateral dret. ZASKA !!! Una enrampada de ca l’ample.
M’he parat i he decidit asseure’m al terra per veure si podia estirar.
Però estirar què ? No se què m'havia d'estirar a part dels cabells.
I per acabar-ho d'adobar, quan m’he assegut : ZASKA !!! L’altre adductor (dic jo que per enveja) també se m’ha clavat.
Com que no he sabut com havia d’estirar el(s) múscul(s) només he tingut una opció : aixecar-me (semblava en Frankenstein) i reprendre la marxa.
I ha funcionat : al cap de pocs metres els músculs s’han anat posant a lloc.

L’anècdota és que just en aquest punt (KM 19) no recordava que eren 22,6 quilometres de cursa; jo creia que eren 24 i que encara me’n quedaven 5 !!!
No ha estat pels 5 quilòmetres que he patit, sinó per la por de que els adductors dels ... nassos es tornessin a clavar.Però un xicot que corria prop meu ha preguntat a un control quan quedava i li han contestat : 3 quilòmetres. Ufff... quin alleujament he sentit a les cames.
Com que la baixada del darrer tram és més suau, he pujat una mica la marxa i he entrat al poble pel pont romànic a un ritme prou interessant, i així fins a meta.
Finalment m’ha sortit un temps de 3h34, del que n’estic més que content.
Aquí teniu el perfil del recorregut.


PEP

PER FI !!!!!!!!!!!

Aquest matí he pogut probar la nova MTB.

He passat una setmaneta distret. Primer pensant amb el dia que me la portarien, després la gran decepció, la bici no m'anava bé, la vaig tornar i ja no la tornava a tenir, i finalment ahir me la van entregar de nou.
Tenia el cap de tanta bici com aquest que m'he trovat avui:

Van canviar la potencia i van posar un manillar l'açada. En definitiva, m'han deixat les mides identiques a les de la Giant, i el resultat és aquest

Aquesta avui ja anat als Angels i he tingut unes molt bones sensacions.

6ª DUATLÓ DE BELLMUNT

Dissabte passat vaig córrer a la 6ª Duatló de Bellmunt. Una prova que realment s'et fa dura de veritat si no has entrenat prou.

Realment ara que ja han passat uns dies i he pogut 'digerir' la cursa, us puc assegurar que aquest any no estava preparat per assumir tal nivell de duresa en una prova. També és veritat que aquest any el tram a peu ha sigut molt més trencador que cap altre any amb moltes zones tècniques de puja-baixa i sense tenir temps a recuperar-te bé del tot.

Tot i això vaig aconseguir acabar-la com tot un home i amb força dignitat, tot s'ha de dir. Vaig acabar en la posició 176 de 258 inscrits i amb un temps de 3h 18 min. Com sempre podeu llegir-ne una extrensa crònica al meu blog.

http://www.jurassik666.blogspot.com/

4ª DESFRENADA (BESALÚ)

Una cursa per recordar:

Distància total: 25 km
Temps: 1:51:33
Desnivell de pujada acumulat: 688 m

A les 7:45 en Llinàs em passa a buscar conjuntament amb en David.
Durant el viatge a Besalú començem a decidir si farem la cursa llarga o curta. Jo no tardo a decidirme, trio la curta i ells dos també.
Arribem a Besalú, i veiem una cantitat de cotxes i furgonetes carregades de bicis, es preveu una cursa amb moltissima participació.

Aparquem la furgoneta de l'esponsor Fivaller i anem a fer les inscripcions.
Després de molt pensar-hi en Llinàs i en David decideixen que faran la llarga, i jo, com que soc un tio de paraula faig la curta.

Allà em trobo amb gent del Club, en MAD amb l'Arnau, Jordi Marina, en Pere Guinó amb la Berta i en Josep Guinó amb el seu nano i fem la foto de Club.

La sortida la faig amb molta concentració, ja que els 480 participants sortim a l'hora i les primeres enganxades començen a fer caure alguns participants.

Després passo a un altre tipus de concentració, intento portar el meu ritme i passar una mica de tothom, ja que si em deixo portar  més endavant ho puc pagar.

Tot controlat, sembla que ja he trobat el meu ritme i que em començo a trobar còmode, ara si que puc provar de apretar una miqueta més i aixi ho faig.

Vaig guanyan algunes posicions i em trobo amb en Jordi Marina, ara el porto davant en un corriol estret, després d'això toca pujada, em poso a roda i guanyem algunes posicions més. Cullons aquest en Jordi està en forma!!! Em deixa, el torno a atrapar, em deixa, el torno a atrapar, així durant alguns kilometres... amb tota aquesta distracció surt de no sé on en MAD, que ha anat a fer un tram de la llarga per equivocació però crec que encara no n'és concient perque ens pregunta com ho em fet per anar davant seu....

Arribem al primer avituallament, en Jordi, jo mateix i en MAD. En Jordi es para i en MAD i jo decidim tirar. Em trobo molt bé però sé que encara queda una pujada forta i no vull apretar.
No sé com i ja em trobo a la pujada, baixo plat, pujo pinyons... vaig fent... xino xano... intento no cremar-me, la cosa funciona. A mitja pujada sento algú que m'anima, és una altre vegada en MAD que em passa i segueix. Ja no el veig més.

Feina feta, ja soc adalt i ho sé perque hi ha l'avituallament. Demano que m'enplenin el bidó i veig un melò que té molt bona pinta. Decideixo menjar dos daus de melò.
Després ve una pista de baixada un pèl perillosa si es va a tot drap.

QUIN MAL!!!
Quina patacada m'ha fotut el collons del melò, mira que era bò, però m'ha deixat fet una "braga". M'agafa un mal d'estomag impressionant.
Els 5 últims kilometres s'em fan eterns... només tinc ganes d'arribar i estirar-me una mica per veure si em passa.
Arribo a ritme de dominguero, amb les cames ben relaxades i les pulsacions baixes ja que fa molta estona que no forço gens.

Em sembla que la meva butifarra quedarà trista, reseca d'amunt d'un troç de pà remullit, ja que no puc ni pensar en menjar.
Em refresco una mica, em relaxo una estona a l'ombra i sembla que l'estòmag em deixa respirar una mica més.

Total volta curta:

01:51:33 Hierro Carles 266 Posició 52 de 138.

No em puc queixar. Ja estic content recordant tot el que he passat.

Ara em toca esperar als altres, en David arriba aviat, s'ha pulit la llarga amb 2h 23minuts en Llinàs arriba un pèl més tard, quines màquines...!!!


Aqui us deixo unes fotos del que ha sigut la 4ª Desfrenada de Besalú.

Running per l'Ardenya i Ridaura

Feia dies, mesos, que no escrivia una entrada en aquest blog; avui diumenge, l’endemà de la diada, he decidit explicar la sortida d’aquest matí en la modalitat esportiva de córrer o reventa; o sigui, corrent i no amb la BTT, que és el que habitualment faig per aquesta zona.

Ja feia dies que em rondava pel cap fer una sortida pel voltants de la Ruira, al Massís de l’Ardenya, passant pel meu estimat Ridaura i amb avituallament final a Can Cassoles (i doncs què ?). I aquest diumenge, 12 de setembre de 2010, ha estat el gran dia.

La idea inicial era fer uns 22 o 23 quilòmetres, però amb la idea de que si al arribar al KM 20 em trobava bé, allargaria la sortida baixant cap a Ridaura.

El recorregut final ha estat d’uns 30 quilòmetres en 3 hores 00, uns 590 mts. de desnivell positiu i uns quants més de negatiu.
El traçat s’ajusta molt a una part de la 2na marxa per parelles que el Club BTT Llagostera va celebrar el passat 2009. A grans trets el traçat és aquest :

EL RECORREGUT
Parc de l’Estació de Llagostera – Can Gotarra - Can Cames Negres – Els Terrissos – Casa de la Ruira – Coll de la Mallorca – Urb. Font Bona (baixant pel costat de la línia) – Puig de la Guàrdia – Circuit Els Cremats – Can Puig – Bassa de Can Puig – Can Banyacroua – Molí de Més Amunt – Can Moner – Can Gros - Parc de l’Estació de Llagostera.

El més difícil ha estat sortir del llit a les 7h00.
Quina bestiesa !!!
He tret el cap per una finestra i he vist que encara era fosc.
Merda... no podrem sortir !!!

Llavors he recordat que havíem quedat a les 8h00, però... i si a les 8h encara és fosc ?
Jo no he sortit mai tant d’hora de casa.
Ràpidament m’he enxufat al Google i he buscat a quina hora sortiria el Sol.
Merda ... haurem de sortir, no hi ha escapatòria !!! Fins i tot a l’Ardenya el Sol ja lluirà a les 8h.

Doncs anem per feina : un cafè, una torrada amb mel i a preparar-me.

He quedat amb un parell de companys (gràcies Miki i Aris) que em faran com de motxilers, faran com d’avituallament mòbil sempre al meu costat. Això sí, ells faran el recorregut amb la BTT i duran els bidons amb la beguda, les barretes energètiques al Kamel, el mòbil, les claus i 4 calers per celebrar el que sigui... així jo no hauré de dur ni el beure ni el menjar.

Doncs bé, els motxilers-avituallament si se’n descuiden, em deshidraten !!!

Són coses que passen... l’amic Aris no té encara el nivell per fer aquest tipus de rutes i en Miki s’ha vist forçat a esperar-lo per que no es perdés. Així que a la primera pujada de debò, al cap de 15 minuts d’haver sortit, m’he trobat corrent en solitari tot esperant que m’atrapessin per donar-me un xic de líquid. Però no m’han atrapat !!!

Corria sol solet, ni tan sols hi havia bestioles : massa d’hora pel Voltor de Cadiretes (Gyps fulvus Cadirae) i massa tard ja per Llop de les Gavarres (Lupus Gavarrus) que ja devia dormir.
Quan ja duia una hora corrent (uns 10 Km) he arribat a la famosa línia de Font Bona i he decidit recular a veure si els havia passat alguna cosa. Al cap de 5 minuts he trobat en Miki que m’ha explicat que l’Aris anava pujant lentament. Sense parar de córrer he fet un glop i he tornat a seguir el meu recorregut pensant que, ara sí, ja m’anirien atrapant perquè la tendència del que queda és anar baixant.

He decidit baixar pel camí que passa prop de la línia, per evitar un regirament de turmell o alguna cosa pitjor. Amb 10 Km més, a les 2 hores, un cop passat el Circuit Els Cremats, prop de Can Boera, he decidit que em trobava prou bé per fer via cap a Can Puig, la bassa de Can Puig, Can Banyacroua i Ridaura. Un cop a Ridaura, no hi ha tornada enrere -he pensat- i no tindràs cap més opció que pujar.
Com que els companys no venien i no em volia arriscar a no beure més, he decidit recular novament fins a trobar-los. Aquest cop eren més a prop, just a la carretera.
L’Aris ha decidit baixar per carretera fins a Llagostera i en Miki i jo hem continuat amb el pla previst. Sense parar de córrer, he menjat una barreta d’acció ràpida i una de lenta, i si hagués tingut una barreta de pa amb tomata i pernil, també me l’hauria fotut, però no era el cas. He fet baixar la barreta amb uns quants glops de beguda i ... avall, cap a la bassa de Can Puig.
La cosa ha anat bé, he pogut anar bevent sovint, he fet bé la pujada de Can Moner cap a Can Gros i llavors, via via fins a Can Cassoles, on hem pogut sadollar la set amb una bona cervesa de mig, i alguna altra que ha caigut.

Comptat i debatut, segons el GPS que duia en Miki hem fet uns 27 quilòmetres, però vist que jo he reculat i refet 15 minuts del trajecte, no ens equivoquem massa si diem que n’he fet 30, ja que per muntanya (per la meva zona) puc fer uns 10 km/hora.

Estem contents.

EL PERFIL

Aquí us deixo un perfil. No és el de la ruta, però mira...

QUART-FORNELLS-VILABLAREIX-AIGUAVIVA-ESTANYOL-BESCANÓ

Avui he fet una sortida força llarga per ser un dia entre setmana.

Recordant la 5ª Cursa de Vilablareix, he sortit de Quart i m'he dirigit fins al punt de sortida de la Marxa. Allà he navegat amb el GPS, que previament ja m'havia preparat a casa. M'he agafat la sortida com si fos una competició.

Comparant el resultat d'avui amb el dia de la cursa he tingut una sorpresa previsible, 3 min més ràpid tot hi haver punxat. Això és una molt bona senyal.

He arribat a casa practicament de nit, i molt i molt trinxat, però ara ja estic del tot recuperat.


Distancia: 36,5Km.
Desnivell+: 934mts.