PROCAPTEAM-MENJACAMINS

Dissabte es va fer una sortideta per la zona de Les Gavarres: Sant Miquel, Montnegre, Santa Pellaia, Llambilles, Quart. Es van fer aproximadament uns 52Km.

Diferents vistes des de el cim de Sant Miquel.

Girona sota la boira, l´únic que es podia observar

era el PIRULIIIIIIIIIIIIIIII.

A mitja sortida aproximadament, sorpresa!!! en Carlitus i en Manel coneixen una petita part del equip Menjacamins. Va semblar que hi havia bon filing.

SORTIDA DEL DISSABTE 24-10-09

Repetició de la darrera sortida però amb un ritme més alt.

Quart-Sant Mateu de Montnegre-Visita cultural al poble de Madremanya-Visita cultural al poble de Monells-Sant Mateu de Montnegre i Quart.

Un total de 40Km amb un desnivell acomulat de 1.225 mts.

Temps total 4h.

Punxeu la gràfica per fer-la gran.

La tornada es va fer una mica més dura. La pujada de monells a Montnegre es va fer eterna.

A més a més hi havia algú que va enganyar al grup dient que la pujada era curteta i que només era qüestió d'apretar una mica. Passats uns 20 minuts encara seguia dient que:

-Res, una pujadeta més i ja està, això ja és el final...

Però la cosa continuava i continuava....

-Va!!!... que això ja està, després d'aquest revòl ja ve baixada...

Que t'ho creguis......!!!!!!!!!

Els dos pinçells

Els altres dos

QUART-MONELLS-QUART

El recorregut consta aproximadament d'uns 42Km.

Desnivell acumulat segons GPS 1.200 mts.

Quart direcció veïnat d'Erols, Montnegre, pic Montigalà, Madremanya, Monells, Montnegre i Quart.

Altimetria.

Visualització del recorregut.

Una de les fotos durant el recorregut. Si cliqueu la foto veureu el castell de Montgri.

Madremanya.

Centre de Monells. Amb la màquina i la bici.

Més fotos de l'encantador poble de Monells.

I de tornada una imatge de les illes Medes.

QUART-ELS ANGELS-QUART

Com és ja de costum quan quedem per sortir amb en Manel, ens vam trobar una inclemencia del temps que ens va obligar a plantejar-nos si sortir o no.

Feia una tramontana que si et venia de costat et feia girar, però tot i això vam sortir.

La pujada als Angels va ser una mica més molesta i costosa que de costum i la baixada una mica més fresca.

Una foto durant la pujada.

Una de les coses bones que ens va deixar la tramuntana va ser la marevellosa vista que hi havia adalt.

XXXI CURSA POPULAR DEL CARRER NOU

Aquest Diumenge tocava anar a corre 1o Km. Un día magnífic per donar un volt per Girona.
Vaig anar ben acompanyat, amb l'Albert company de fatigues de Squaix.

.

Una mica d´escalfament abans de la gran cursa

Estava amb aquesta cara de felicitat per el temps que feia, Despres de fer la cursa amb un temps real de 48 minuts 46 segons, tocava anar a casa amb la Girocleta.
INCREIBLE¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡

NOVA EQUIPACIÓ PROCAPTEAM

sortida a San Miquel, anava com una moto ni Contador me passava, tot s´ha de dir que anava totsolet, pero deixan al marge aquest detall sense inportancia, vaig aconsegir arrivar tot destacat al cim del port de categoria especial.

Desde el cim de San Miquel tenim les vistes de Les Gavarres, L´Estartit i la capital del Gironés

Al cim podem trobar una Verge Maria, que esta tallada

d´una soca morta.

unes fotos de la baixadeta cap a la Ciutat Inmortal

ROC'S & PORC I EL MOTORISTA NEGRE

Si es qüestió de posar nom a les sortides tal i com fa en Pep, crec que aquest seria el nom per aquesta que vaig fer aquest dissabte.

Ni Rock ni Roll, però si molts rocs i un porc senglà que se'm va creuar per el camí a l'altura de Sant Mateu de Montnegre.


QUART-ELS ANGELS-SANT MATEU DE MONTNEGRE-SANTA PELLAIA-ELS METGES-CASSÀ-LLAMBILLES-QUART


Aquesta va ser la sortida que vaig fer. Aproximadament uns 48-50 Km.
Amb en "Tito Manolo" (Manel) un dia em vam fer un tram, fins als Angels igual pero a l'alçada de Montnegre ens vam desviar directament cap a Llambilles.


Una de les imatges que ens deixa el camí durant la pujada cap a Can Mascort, direcció als Angels.





Girona i el piruli de pedralbes.


Sabeu que ja hi han castanyes??


Un dels corriols que ens porta als Angels. Cal dir que la pujada als Angels es la part mes dura de la sortida.
Després tot es de bon fer, qüestió de paciencia i bons aliments.


Ja he arrivat als Angels, quin descans!!!

Em pensava que la pujada era eterna però per fi he vist la llum. Ara només em queden uns 30 i pocs Km.
Si feu la imatge gran veureu al fons Girona.


Qui no coneix aquest encreuament?
Aquesta pista en porta de la carretera dels Angles fins la carretera que puja fins a Sant Mateu de Montnegre. És una pista ample i no presenta cap dificultat.



Sant Mateu de Montnegre.



Ara toca anar cap a l'esquerra, direcció a Santa Pellaia.










Ja soc al puig de les bruixes, direcció als Metges.

No passaran gaires Km. més abans que em perdi i hagi de demanar ajut a un Motorista Negre que increiblement anava fent trial amb una scotter que li ballava el carenat. Això si, era un home de bona pasta.

La foto del motorista no la tinc, la vaig fer però em va sortir molt fosca....

Parada a Llambilles a fer un traguinyol i cap a casa. N'estic del tot segur que aquesta ruta la tornaré a fer.

Sunday, Lovely Sunday i el putu savi

I més Rock... o Pop com dirien altres.
I a mi què, el que diguin els altres !!!


Sunday, Lovely Sunday
No m'he atrevit a posar el títol de Sunday, Bloody Sunday, per no blasfemar sobre el famós tema del grup irlandès U2 que porta aquests nom, i, sobretot, per no fer broma del fatídic diumenge, 30 de gener de 1972, que és el què realment dona nom al tema.


I és que no estamos tan mal !!!


I és que tot i ser diumenge, i haver de pedalar 35 quilòmetres per l'Ardenya, no ens podem queixar i la cosa no ha estat tan sagnant.


Per tant, li he posat Sunday, Lovely Sunday : un nom com qualsevol altre.
Tot i que si hagués estar un divendres, potser el títol d'aquesta entrada hauria estat Friday, the 13th (conegut aquí com Viernes 13).


Ai... que caic de la cadira de tanta tonteria.


La sortida i el putu savi
Un savi xinès mandarí va dir una vegada : l’home és l’únic animal que ensopega dues vegades amb la mateixa pedra !!! (o no va ser mandarí ?)
Segurament això es deu a que l’home (o sigui, jo) ha passat dues vegades pel mateix lloc.
Doncs sí amics, aquest diumenge he tornat a fer el mateix recorregut que vaig fer fa un parell de setmanes amb en Carles i en Manel : el possible traçat de la marxa per parelles que des del Club BTT Llagostera estem preparant.

Jo no és que hi hagi ensopegat dues vegades amb la mateixa pedra, sinó que hi vaig passar per damunt fa dies i aquest diumenge tornem-hi, tornem-hi que no ha estat. I és que és d’allò més complicat passar per sota la línia de 300 volti-omhs, amb una reguera que sembla la de posar-hi els contactors dels cotxes d’excalextrix i en la que, o files prim o te fots la bici per barret.

I que dir d’aquest circuit, que aquí no penso detallar perquè és Top Secret ?


Les pistes dels Tarrissos, la línia, els forn de calç ...
Interessant i variat... i dur per als simples mortals.



Les pistes, després dels Terrissos



Després de fer una pujada no massa llarga però intensa, arribem a unes pistes força noves on podem recuperar una mica les cames.

A la foto següent l'Albert i en Josep, pedalant per la zona de la Ruïra.

La línia




Aquest cop la línia, i per extensió tot el terreny d’aquesta banda del riu, i de l’altre banda també, estava sec, més sec que fa unes setmanes. I clar, la bici no para quan tu ho manes, ni que li diguis jau Coloma jau !!!. Ni que premis els frens fins al punt de segar-te els dits amb la corresponent maneta frenívola (si és que així es pot anomenar).

Els primers 11 quilòmetres són de camí força ample i bo, fins al punt on comença la línia, on el traçat ni és ample ni bo de fil i cotó, campanes de plata i barret de senyor.
Després de fer el tram de línia enllacem amb un sender prou interessant per canviar de costat, de vessant, i anar a petar a Ridaura.

El forn de calç

Aquest cop hem passat per davant del forn de calç que hi ha prop de Banyacroua, i que segurament serà part indissociable del traçat del circuit.
El sender que passa per davant del forn i fins al molí està prou bé per fer-lo amb la bicicleta, tot i que caldrà arraconar quatre branquillons toca-pinyons, per tal d’evitar que algú pugui tòrcer el canvi.. eh nois ?







El que surt del forn del forn és l'Albert.







I finalment, arribem al Ridaura

I un cop al Ridaura estimat, comença el puja-i-baixa : 3 pujadetes per arribar a Llagostera. Entre puja-i-baixa travessem el llit del riu uns quants cops, tot i que aquesta vegada no hi havia gens d’aigua.

Total, uns 35 quilòmetres de circuit pr l’Ardenya i els marges del Ridaura.
El desnivell, segons algun software que tinc per casa, uns 915 metres.

Apa

Fins aviat !!!

Rock n Roll, el Drac i la Casa del Repòs Naixent

Ja sóc aquí, ja he arribat !!!
I us direu, què és aquest títol per a una sortida amb BTT ?
Vaig estar mitja tornada pensant com titularia l’article de la sortida, després de com em sentia de bé, després de tant de temps de no rodar sol, de nit, a la fresca.
Paranoies de quan pedales sol solet, vine’m a veure vine’m a veure...

El camí
No vaig trobar ningú, tu ... ni un ànima pel carril bici.
Observeu la panoràmica (en moviment i sense mans) del carril bici, del què es veia en marxa des del punt de vista de la potència del manillar. De poc que no me la cardo !!!

El Rock
Duia el meu MP3 (o potser n’hauria de dir MP2,5 perquè és mooolt vell) amb tot el que cal : música Pop i Rock, dels 70. (No porta Gin Tonic perquè no té prou megues)
Mentre pedalava per anar a veure el meu amic el drac, sentia en Jimmie Hendrix dins del cap que em cantava : Hey Joe, where are you going with that gun on your hand ?
De fet, sembla que em preguntés : Hey Joe, where are you going with that light on your head ?
I és que tal com anava, amb el frontal al cap, només se’m podia preguntar això : Ei Pep, on vas amb aquest llum al cap ?
Doncs noi !!! On vols que vagi ? Cap amunt, cap a Girona.
O més ben dit : vaig fins on hagi arribat quan porti 45 minuts de pedal; després, mitja volta i cap a casa.

El Drac
Aquí teniu el meu amic el drac, al crepuscle... ens hem fet amics.

La casa del Repòs, que no és pas la del Raising Sun... però tot podria ser.
De tornada vaig decidir fer una paradeta en aquesta casa de repòs. La gent és molt amable i afectuosa. Vaig prendre un got de sifó amb una rodanxa de llimona i vaig tornar a cavalcar... la bicicleta.

La tornada

Durant els moments més tenebrosos de la tornada, els auriculars escopien la veu de Marilyn Manson cantant la seva particular versió de Sweet Dreams. Fa una mica de por, aquest xicot amb aquesta cançoneta, però al capdavall jo duia el meu frontal Geonaute que també et pot deixar “tiesso “, com la espasa dels Jedi aquells.

Finalment ... la veritat de la sortida
Vaig sortir a rodar suau la poca estona que tinc per rodar, al vespre/nit.
I és que hi ha gent que treballa, a Procap; en canvi n’hi ha d’altres que no hi són mai !!!
Els busques i res... ara són en bici cap aquí, ara cap allà.

Al gra. Al gra que sinó em perdo en els paranys dels horaris seguit versus partits.
A les 19h30 sortia a fer carril bici, cap a Girona.
Disposava d’una hora i mitja i quan portava 45 minuts, a Quart, vaig fer mitja volta i cap a casa. Uns 34 quilòmetres...

Fins aviat.
Que no estamos tan mal !!!