MITJA MARATÓ GIRONA

Aquest Diumenge tocava corre la mitja Marató de Girona. Manel, Angel i un servidor Ramón.La cursa en donava bones vibracions, ja que el temps era el ideal per mi, no teníem Sol.="
S'ha començat a bon ritme, aprox. 4´40 el Km, un pel fort per mi, però les sensacions eren bones. Doncs calia aprofitar-ho.




En el punt dels 10 Km, s'ha fet un temps de 49 minuts, en aquest moment he decidit de afluixar una mica al ritme ja que en va venir al cap la Mitja del any passat, el dur que sem va fer els últims Km.
No volia que en passes el mateix, volia fer la segona meitat de la cursa amb més bones sensacions.



En el Km. 15 aprox.L'Angel que tenia un ritme més fort, en va deixar, esta fet tot un "maquina", jo na fent el meu ritme que anava prou bé, en Manel, té merit el que va fer, ja que va anar tota la cursa amb molèsties a les cames, el tenia un minutet a la meva esquena.
Me trec el barret Manel, per la teva força mental, ja que no tothom aguantaria els 21Km, amb les teves condicions.



I per fi L'arribada.Estic molt satisfet, les sensacions molt millors que la anterior edició i a més vaig rebaixar el temps amb 4 minutets, no es pot demanar mes i molt bona companyia amb els dos "compinches".



I per finalitzar, una foto amb la tercera classificada de noies. La Nuri, amb un temps de 1h29m. Quina màquina.

BONES SENSACIONS

Ja fa un temps que no tinc massa bones sensacions damunt la bici, tot i així això no m'ha fet aparcar-la i he seguit pedalant...

Avui estava a la feina i m'han vingut unes ganes enormes de sortir, aixi que quan he arribat a casa he berenat una miquetona i  cap a les gavarres.
La meva primera idea era anar fins a Sant Miquel, però quan no portava ni un quilometre he pensat fer una de les primeres rutes que vaig fer amb la MTB, de Quart-Els Angels-Sant Mateu de Montnegre-Quart.

En total 31Km.
Els primers quilòmetres han sigut els més difícils, com sempre, les primeres rampes comencen i encara no has escalfat, però amb un moment se't passa la tonteria.
He passat per Can Mascort i després d'agafar un tram molt curt d'asfalt he tornat agafar un camí, la llàstima és  que aquest camí abans era un curriol de 5 Km i amb el tema de les nevades l'han convertit pràcticament amb una carretera...
Després he decidit passar per el cami que utilitza la gent per pujar a els Angels a peu, com he disfrutat!!! Quines pujades més tècniques!!! i me'n he sortit força, força bé, esclar que algun peu a terra s'ha escapat...

Una hora i vuit minuts més tard arribava als Angels, en teoria només em quedava baixar i ja està, però com he dit abans tenia molt bones sensacions i em tocava molt els nassos no aprofitar-ho i he anat fins a Sant Mateu de Montnegre, he fet un parell de caminots i cap buscar la pista principal (de les bústies) i cap a casa.

Feia temps que no tenia tant bones sensacions, quina felicitat et dona quan saps patir les pujades, quan disfrutes del patiment i després de planejar una miqueta estas recuperat del tot.
Estic contentissim!!!

XVII MOUNTAINBIKADA TORTELLÀ

Com cada 1 de Maig no podíem faltar a la tradicional sortida a Tortellà.

Ens vam trobar a les 7 del matí per carregar les bicis a la forgo i direcció a Tortellà,un cop en el poble a fer les inscripcions i menjar, com marca la tradició, els clàssics bunyols que estaven bonissims.

I a les 9 en punt a pedalar, a estat una sortida per l'Alta Garrotxa amb un circuit molt variat,tant per pistes com per petits camins més tècnics,sense una gran dificultat.

Anàvem parant en els avituallaments, per recuperar forces i fer el reagrupament del grup, ja que la colla dels menjacamins, és aquesta la nostra filosofia d'anar amb bici, anar tots plegats i passar-ho bé al cim de la "burra".

Val molt la pena fer aquesta sortida, tant per els paratges que ens fan passar, com per l'ambient que es respira per part de l'organització, ja que s'en una cursa competitiva, els organitzadors també tenen molta cura amb la gent que no anem a fer temps.

Per cert, aquest any la colla, no em quedat els últims, per darrera nostra a quedat una parella.

Al finalitzar la sortida teníem un bon esmorzar - dinar, amb la clàssica ratafia que aviem trobar a faltar en el esmorzar.

Ja estem esperant la propera edició i esperem que puguin venir algun IN-QUIETS més.