Gens malament

Aprofitant la nova temporada d'esquí, faig aquesta petita crònica, per veure que encara estem aquí. La Judit i un servidor, vam decidir anar a fer les primeres baixades de la temporada a Vall-ter.
Va a estar molt bé, ja que la resta de estacions de Catalunya no tenien neu, aquí a Vall-ter no estava gens malament, un 80% de les pistes obertes i per rematar un preu del forfait reduït "increïble".




La noia va estrenar esquis nous els que tenia fins ara eren de junior, ja li quedaven petits.
Ara porta un material com cal, la veritat que s'ha adaptat molt bé. Moltes vegades, masses per mi, ja vaig veient la seva esquena. Com passa el temps no fa gaire era el reves.


Ara el cuc de la primera esquiada ja es historia, nomes falta una bona nevada per mantenir les condicions actuals de les pistes i poder obrir la resta de l'estació.
A veure si la climatologia acompanya i podem gaudir de una temporada bona d'esquí.


Salut i bona temporada blanca.

Noves adquisicions

FOCUS VARIADOR

Després de pensar-ho un temps, tot que no a estat gaire, al final la bici de carretera a caigut.
La màquina és una Focus Variador.
Ja fa un més que la tinc i aprofitant les vacances, he fet unes quantes sortides per la província.
Les sensacions són molt bones i el millor de tot, és que per la B.T.T es un complement molt interessant.
La primera presa de contacte va ser anar de Girona a Llagostera. A la anada no vaig tenir bones sensacions, però la tornada la cosa va millorar molt.
Les següents sortides, la cosa va millorar notablement. Sortides per Les Serres, Llorà, Girona els Km ja pujaven.
Amb en Lluís, que també volia provar aixo de la carretera, la bici li va deixar en Salvatore, vam fer una sortida de 85Km. Girona- Celrà-S.Martí Vell-Cassà-Llagostera-Caldes-Girona.
La següent sortida amb en Salvatore. Girona-S.Hilari-Ossor-Angles-Girona.
Ara, el següent repte, és el últim dissabte del més, Girona - Vallter 2000, aviam com anirà aquesta sortida.




LAPIERRE RAID 400 LADY



I aquesta és la màquina de la meva senyora, que al final s'ha decidit i a fet el canvi del ferro que portava a la LAPIERRE.
Aquest dissabte en fet la primera sortida, Girona-Lagostera amb esmorzar al carril i després cassa- S.Cristófol del Bosc- Quart amb un refrigeri a casa d'en Carles i cap a Girona.
Sortida de 54KM que no esta gens malament per ser la primera.
Ja la tinc engrescada amb aixo del B.T.T, ara poc a poc i bons aliments.

RESUM DE L'ULTIM MES

Fa molts dies que no escric res al bloc, el motiu és que he deixat la bici una miqueta abandonada.
Aquest últim mes només he sortit 3 vegades 150Km en total, tots per carril bici  (una festa total...).

La questió és que aquest últim mes m'he dedicat a correr, bé més que dedicar-me seria millor dir que he començat a correr, ja que no ho feia des del desembre del 2010, concretament a la cursa de Sant Esteve de Llagostera i tampoc va ser res a tenir en compte ja que vaig fer la volta de 5Km amb el meu nebot.

Encara recordo el primer dia... sembla estrany que es pugui perdre tant... ni tant sols vaig poder correr 4 Km seguits. Quina decepció, quina impotencia. Suposo que aquest va ser el motiu que m'impulses a correr de nou.

Em vaig plantejar un entrenament molt suau, constant i progresiu.
Un seguit de circuits de diferent distancia.
-4Km (inici)
-5,5Km (inici)
-6,5Km
-7Km
-7,5Km
-10Km

El fet de plantejar-ho d'aquesta manera m'ha fet veure aquesta és la bona manera de rependre un esport, de mica en mica i progresivament, gaudit de cada dia que es va a correr i de no arribar a casa cap dia trinxat.

Del mes del 19 de juliol al 19 d'agost he acomulat un total de 89,5Km
Per la gent que està acostumada a correr no és massa cosa però la questió no son els quilometres, sino de la manera que els he fet.

BICI, PLATJA I ESMORZAR

Avui tocava anar a fer una banyada a S'Agaro, però en bici. S'ha sortit a les 7 del matí des-de Girona, la Lluïsa la Mònica i en Ramon, hem pedalat tots tres fin a Quart, que ens esperaven la Lidia en Xevi i l'Edu.
Tots plegats direcció a la platja.
El temps ens anava acompanyant, no feia gens de calor.... sense adonar-nos conta els kilòmetres anaven caiguen.


L'Edu i la Lidia en plena acció


Amb dos horetes i mitja el destí el teníem a tocar, la veritat es que s'ha fet molt entretingut.
Em arribat a S'Agaró, i la platja per nosaltres sols.






I els valents, a banyar-se. L'aigua estava de conya. Després de recollir i tornar-se a vestir de ciclista,direcció a Girona.

La tornada a casa, es va fer amb una parada gastronòmica al Carril de LLagostera.
El menú, birres, sucs,butifarres i truites al gust del consumidor, amb els seus corresponents cafetots i tallats.Un cop recuperades les forces, ja només quedava tornar a Girona.
Ja estem a Llambilles, el final de la jornada de bici i platja la tenim a tocar.El dia a estat espectacular, sense passar gens de calor, una bona banyada a la platja, un bon àpat, i molt bona companyia.
No esta gens malament, 88km amb un desnivell de 385m.
La propera sortida , serà direcció muntanya, Olot ens espera.

VOLTA AL PANTÀ DE BOADELLA

Aquest passat dimarts amb la meva dona, la Montse, van decidir anar a fer la volta al pantà de Boadella i fer nit a l'hotel-SPA "La Central". Tot un "relax".

En principi el dia era perfecte, ja que no feia sol i a les 5 de la tarda vam començar la rutilla.

Sortida de l'hotel direcció al Club Nàutic, seguint una pista esfaltada d'uns tres quilometres.
Arribem al Club Nàutic i seguim per uns corriols direcció a la presa. Les vistes són espectaculars.
Una vegada deixem la presa enrera enfilem un cami de pujada que ens porta a un mirador que ens permet millorar les vistes una mica més.

Ara ens tocarà pedalar direcció a Sant Llorenç de la Muga a través d'uns camins que al principi van vorejant el pantà i després van bosc a través.
Ara vé la part més complicada, de Sant Llorenç fins a La Central. Ens toquen unes rampes d'aquelles tant divertides. No fa sol, però la temperatura és alta i la humitat és sofocant, aquests dos factors sumats al fet de que no fa ni una miqueta d'aire dificulten l'ascenció.

Cap al vespre arribem al Hotel. Tan jo com la Montse estem una mica cansadets. Ens dutxem i cap a sopar.
Fins aqui tot bé.
El problema és que a la 1:30 del mati salta l'alarma de l'assensor, una alarma amb un volum altissim que obliga a despertar-nos a tots, a tots vull dir a tota la gent que hi havia dormint a l'hotel. Impossible dormir, no tenim llum a l'habitació, les linies telefòniques estan tallades i no tenim cobertura en els mòbils. Hi ha una tormeta elèctrica bestial.
El tema és que em passo la nit voltant per l'hotel coneguen els "veins" i fent amistat, fins i tot a dos mossos d'esquadra que han vingut des de la Jonquera.... QUIN MERDER, QUIN FOLLON, QUINA SON!!!
Era la meva primera experiència en un SPA, i de relax res de res, una mala llet de la òstia, ja que la brometa de l'alarma sonant, dura fins a les 5:30 de la matinada.
Tot una experiència.

En definitiva, una escapadeta per recordar...

    Enllaç amb la ruta de Wikiloc

Aqui us deixo una amigueta que ens vam trobar en el camí. Vam estar una estoneta amb ella....

L'EPIC TRAIL

Aquesta setmana s'ha fet L'Epic Trail, conjuntament amb en Chiquitin,Luigi i Miquelet.
Es una de les diferents rutes que organitza Aramonbike. El recorregut es de 235Km amb un desnivell de 6500m, depenent del estat físic es pot fer des-de non stop a 2,3,4 o 5 etapes.
Evidentment nosaltres vam escollir la de 5 etapes, primer per que el nostra estat físic així ho recomana i segon voleiam gaudir dels llocs on circulava, ja que son espectaculars.
Tot i això no vol dir, que no s'ha aixi patit al cim de la bici, s'ha patit i molt.
Segons quins moments pensava, que carajo estic fent aquí.

Es una experiència única, anar amb els companys, gaudir per els paratges on pasa, fer uns bons sopars i no pensar en rés més que no fos la bici. Es una desconnexió total.
No s'aviem res del que passava a la resta de la Terra.


Ens ho en passat molt bé, no ens em fet mal i nomes 4 punxades en tota la ruta.
Es pot demanar alguna cosa més?
Sí, que arribi el Juny del any vinent per fer un-altre com aquesta.
S'ha esta parlant de fer la volta a Menorca, encara ens queda temps per pensar.
MOLTES GRACIES LUIGI, CHIQUITIN I MIQUELET, per compartí amb mi aquesta
gran aventura, a estat FANTÀSTIC!!!!!!!!!!!!!

MITJA MARATÓ GIRONA

Aquest Diumenge tocava corre la mitja Marató de Girona. Manel, Angel i un servidor Ramón.La cursa en donava bones vibracions, ja que el temps era el ideal per mi, no teníem Sol.="
S'ha començat a bon ritme, aprox. 4´40 el Km, un pel fort per mi, però les sensacions eren bones. Doncs calia aprofitar-ho.




En el punt dels 10 Km, s'ha fet un temps de 49 minuts, en aquest moment he decidit de afluixar una mica al ritme ja que en va venir al cap la Mitja del any passat, el dur que sem va fer els últims Km.
No volia que en passes el mateix, volia fer la segona meitat de la cursa amb més bones sensacions.



En el Km. 15 aprox.L'Angel que tenia un ritme més fort, en va deixar, esta fet tot un "maquina", jo na fent el meu ritme que anava prou bé, en Manel, té merit el que va fer, ja que va anar tota la cursa amb molèsties a les cames, el tenia un minutet a la meva esquena.
Me trec el barret Manel, per la teva força mental, ja que no tothom aguantaria els 21Km, amb les teves condicions.



I per fi L'arribada.Estic molt satisfet, les sensacions molt millors que la anterior edició i a més vaig rebaixar el temps amb 4 minutets, no es pot demanar mes i molt bona companyia amb els dos "compinches".



I per finalitzar, una foto amb la tercera classificada de noies. La Nuri, amb un temps de 1h29m. Quina màquina.

BONES SENSACIONS

Ja fa un temps que no tinc massa bones sensacions damunt la bici, tot i així això no m'ha fet aparcar-la i he seguit pedalant...

Avui estava a la feina i m'han vingut unes ganes enormes de sortir, aixi que quan he arribat a casa he berenat una miquetona i  cap a les gavarres.
La meva primera idea era anar fins a Sant Miquel, però quan no portava ni un quilometre he pensat fer una de les primeres rutes que vaig fer amb la MTB, de Quart-Els Angels-Sant Mateu de Montnegre-Quart.

En total 31Km.
Els primers quilòmetres han sigut els més difícils, com sempre, les primeres rampes comencen i encara no has escalfat, però amb un moment se't passa la tonteria.
He passat per Can Mascort i després d'agafar un tram molt curt d'asfalt he tornat agafar un camí, la llàstima és  que aquest camí abans era un curriol de 5 Km i amb el tema de les nevades l'han convertit pràcticament amb una carretera...
Després he decidit passar per el cami que utilitza la gent per pujar a els Angels a peu, com he disfrutat!!! Quines pujades més tècniques!!! i me'n he sortit força, força bé, esclar que algun peu a terra s'ha escapat...

Una hora i vuit minuts més tard arribava als Angels, en teoria només em quedava baixar i ja està, però com he dit abans tenia molt bones sensacions i em tocava molt els nassos no aprofitar-ho i he anat fins a Sant Mateu de Montnegre, he fet un parell de caminots i cap buscar la pista principal (de les bústies) i cap a casa.

Feia temps que no tenia tant bones sensacions, quina felicitat et dona quan saps patir les pujades, quan disfrutes del patiment i després de planejar una miqueta estas recuperat del tot.
Estic contentissim!!!

XVII MOUNTAINBIKADA TORTELLÀ

Com cada 1 de Maig no podíem faltar a la tradicional sortida a Tortellà.

Ens vam trobar a les 7 del matí per carregar les bicis a la forgo i direcció a Tortellà,un cop en el poble a fer les inscripcions i menjar, com marca la tradició, els clàssics bunyols que estaven bonissims.

I a les 9 en punt a pedalar, a estat una sortida per l'Alta Garrotxa amb un circuit molt variat,tant per pistes com per petits camins més tècnics,sense una gran dificultat.

Anàvem parant en els avituallaments, per recuperar forces i fer el reagrupament del grup, ja que la colla dels menjacamins, és aquesta la nostra filosofia d'anar amb bici, anar tots plegats i passar-ho bé al cim de la "burra".

Val molt la pena fer aquesta sortida, tant per els paratges que ens fan passar, com per l'ambient que es respira per part de l'organització, ja que s'en una cursa competitiva, els organitzadors també tenen molta cura amb la gent que no anem a fer temps.

Per cert, aquest any la colla, no em quedat els últims, per darrera nostra a quedat una parella.

Al finalitzar la sortida teníem un bon esmorzar - dinar, amb la clàssica ratafia que aviem trobar a faltar en el esmorzar.

Ja estem esperant la propera edició i esperem que puguin venir algun IN-QUIETS més.

JORNADA DE PITCH & PUTT

Ja que a la feina fem vacances com els nens, 10 dies, hem aprofitat per quedar i passar una tarda de Pitch & Putt a Fornells
En aquest cas erem 4, en Manel, Ramon, Zuma i en Carles.



Ens ha tocat un dia amb molt de vent, això complica una mica més el joc, però les condicions eren per tots les mateixes.



En Zuma (Momento aproch)

En resum, una tarda divertida i amb bona companyia. Jo diria que ens ho passem més bé aquí que a la feina, vaja és una sensació que tinc...

COLL DE JOU - TAGA

EL dissabte, va tocar fer una caminada al cim del Taga.Vam sortir de Girona fins el poble de Bruguera, d'aqui direcció al coll de Jou, punt de sortida de l'excursió.
Aquest cop van ser força colla.Alfons,Juani, Cris,Judit,Jaume,Joana,Sara,Isabel,Maynou,Silvia,Ramon i no podia faltar en Sion.
A pujar que aixó nomes acaba de començar.

En Sion,si que no es cansa,pujada amunt,baixada a vall.

Un petit descans,abans d'arribar al cim.



I per fi el cim, objectiu complert.


A estat una sortida molt agradable,bona companyia i el temps ens va respectar, que més es pot demanar?
Ja s'està preparant la propera sortida.

CAMINADA FAMILIAR

Avui ens hem reunit pràcticament tota la familia per fer la pujada als Angels desde Sant Daniel.
Una pujada suau de 8 Km.
La ruta que hem seguit és aquesta:


Per anar a la ruta aqui.

I DUATLO DE LES GAVARRES

Els Iromens Dani, Angel, Xevi i Ramon en la primera duatló de les Gavarres




La matinal començava amb una prova de 5Km de carrera a peu, va ser força dura amb un desnivell de 100m, tenin que creuar un parell de vegades una riera que anava plena d'aigua, portan els peus molls tota la cursa.



Al acavar la cursa a peu,tocava agafar la bici, es van fer 18Km amb un desnivell de 640m, pujar fins el Castell de Sant Miquel i desde aquest punt una baixada ràpida fins a Celrà.



El més dificil, va ser l'última transició, correr els ultims dos quilometres i mig, va se tot un patiment.


Per ser la primera duatló, no està gens malament molt bona companyia i un día perfecte... sobretot el dinar amb els airomens i amics del menjacamins amb les respectives dones.
Donar les gràcies al nostre Team manager Lluis, per el soport moralt a la cursa.

CLASSIFICACIÓ ÉLIT
Angel-----------------28
Dani -----------------50
Xevi -----------------92
Ramon-----------------93