diumenge, 4 de novembre de 2012

FRED I BRACONS

Aprofitant el pont del 1 de Novembre, vam fer una ruta pendent, amb dinar inclòs.
En principi teníem que ser quatre els valents, però una errada de comunicació, va impossibilitar que en David pogués venir.
A les 7 del matí ens trobem Angel, Dani i Ramon. Agafem els cotxes i direcció a Sant Esteve d'en Bas.
A les 8 del matí comencem a pedalar, sortim del poble direcció a Joanetes i vinga sense gens de kilòmetres a les cames, iniciem la primera dificultat de la jornada el coll de Bracons.


Comencem a enfilar les primeres rampes i la veritat es que les cames no estaven gaire fines.
A lo millor seria la fred que feia, quina "escusa ". El tema es que la pujadeta te tela.
Seria per passar la fred? la qüestió que en Dani amb un "plis, plas" va enfilar cap amunt i el vam perdre.
L'Angel, que segur que pot anar al ritme de ell, es va quedar a ferme companyia i tots dos anàvem fen,xarrant, gaudin de les vistes en els moments que es podia i patín amb revolt i revolt.
Fins arribar al cim, tinc que dir que es va fer força be, serà per la companyia i anant xarrant, la pujada es fa més distreta.


Un cop fetes les fotos, baixada fins a Torelló, una carretera impecable i sense transit. La baixada va ser força ràpida i vaig patir molt, molt i molt fins i tot més que la pujada a Bracons, feia una fred que "pelava".

A Torelló agafem la carretera BV5222, direcció a Manlleu i Roda de Ter, ens desviem per la C153. Segona dificultat del dia el Coll del Bac, passant per Santa Maria de Corcó, Cantonigròs i deixant Rupit a la nostra esquerra.
Es una pujada de no gaire desnivell, però la dificultat son els seus 20 km, que desprès de pujar per Bracons les cames ja comencen a estar castigades.

Un cop superat el coll del Bac, una baixadeta per relaxar les cames, no gaire i comencem l'ultima dificultat del dia, el Coll de Condreu son pocs kilòmetres, però noi com costen, mai arribarem quin patir ja estava una mica cansat de tan pujar.
Però al final del túnel en un moment o un-altre sempre es veu i quin plaer. Un cop al cim quina alegria, els últims 12 km son de baixada fins arribar al punt de sortida SANT ESTEVE D'EN BAS.


Avui en fet tres cims de 1000m. 82 km i un desnivell de 2437. No esta gens malament per l'edat que tenim.
I un cop relaxats una mica i després del patiment, ens mereixem un bon dinar.

diumenge, 16 de setembre de 2012

POR LA BOCA MUERE EL PEZ "ROCACORBA"

Un cop finalitzades les vacances, tornem a pujar a la bici de carretera. Tenim una baixa, en David, que al ser de Badalona, ja no pot sortir tan sovint amb nosaltres, però ell va entrenant per el Corredor, vigilant sempre els "rumanos" no sigui que es quedi sense bici. Un dia tindrem que anar nosaltres per la zona del nostre company, per que ens porti per les seves carreteres.


Com sempre a les set del matí ens trobem Dani, Angel i Ramón.
En Dani mai havia pujat a Rocacorba!!!!!!!, doncs la sortida estava clara, carretera direcció Sarrià, Autovia de Banyoles, Palol de Revardit, Camós i anar a sortit a Bombes Espa i a partir d'aqui amunt que fa pujada.


.

Ens esperen 13'3km de pujada, els tres primers son suaus amb un desnivell del 2'5%. La cosa es comença a animar del 3 al 4km amb un desnivell mig del 6%, del 4 al 5km es suavitza una mica amb un desnivell del 4'5%.

Del 5 al 6 km ja pugem al 8'2%, el següent es suavitza una mica el 3%.
Fins aquí, puc acompanyar a els "cuatro frenos", els dos fieres porten un-altre ritme, jo guardant forces, per poder atacar a les "metas volantes" ja,ja,ja....
Fins el kilometre 11 les pendents son del 9 i 10 amb trams fins el 15%, uffffff com puja Rocacorba.

Un petit descans del km 11 al 12 amb desnivell del 4%, fins arribar a les primeres antenes.


.

La traca final, els últims 1'8km, ja tenim el cel a tocar, desnivell mitja del 8'5% amb trams del 15%.



Per fi el cim, uns abans que uns-altres com sempre, però l'important es arribar.
Després de descansar una mica, baixada a Girona i anar a fer la birra, que ven guanyada la tenim.


.



Sortida de 78 km, que per ser la primera acabades les vacances, i pujar a Rocacorba no esta gens malament.




dijous, 16 d’agost de 2012

NOVA EINA


Sense pensar-ho gaire tenia que aprofitar l'ocasió, dit i fet.
Un company que sortim en carretera els dissabtes, estava interessat amb la FOCUS,no vam tenir cap problema amb el preu i la bici ja es seva.

Ara, tenia un problema ja,ja,ja........ tots els problemes siguin com aquest, no tenia bici
de ROAD. I ara que fem Ramón?????????
La solució era fàcil, bicicleta nova.

Vaig anar a mirar forces botigues, però una cosa la tenia clara, la volia de "carbono".
La tria, no va ser fàcil, Cube-MMR-Scoot-Giant etc....pero al final la màquina es
aquesta.

ORBEA ORCA B105


Una de les coses, que en va fer escollir la bici es que ORBEA te garantia de vida per el quadre.
Els components que porta es el shimano 105. No son de gama alta, pero esta bé, en faig mes que suficient.

I ara toca anar a fer kilòmetres i kilòmetres, si va igual que la Focus no tindrem cap problema,
segur que sí, per això s'ha fet el canvi.


diumenge, 15 de juliol de 2012

ELS PRIMERS 100KM "DE MANOLETE"

Ja feia dies que en Manel volia fer 100 km amb la bici de carretera.
Doncs, vinga anem per feina que ens queda molta¡¡¡

A les 6 del mati ens trobem a Girona els "quatre frenos" Angel, Dani els "professionals"
Manel i Ramón i el "hermafrodita" David. La ruta pensada,era anar a Olot.

Comencem a pedalar direcció Sarrià. Ja surten els primers problemes, en Manel anava baix
d'aire....... ja hi som!!!!. Nois les rutes es surt ben preparats, barretes, aigua, gels,etc i sobre tot,la bici en condicions.


Un cop solucionat el petit problema, anem a buscar l'autovia de Banyoles, seguim fins sortir a Palol de Revardit, agafem la carretera que va a Camós i fins Banyoles.
A partir d'aquest punt,busquem la carretera que va per Mieres, Santa Pau, Olot.
Són 30 km "dents de serra". Els meus companys semblaven que tenien que anar a apagar foc,però vinga que no passa res.

La primera part de la ruta ja estava feta. Ara anem a buscar la carretera que ens porta direcció a Les Preses, Sant Feliu de Pallarols, Les Planes.

En aquesta població fem una parada. L'Àngel, com sempre, surt amb una ma al davant i un-altre al ......? El noi tenia una mica de gana,doncs vinga parada i anar a comprar unes napolitanes.
Un cop els senyors vam acabar de esmorzar les pastes, les galetes energètiques, les begudes isotòniques i gels corresponents...... Tornem a pedalar, ja toca l'últim tram.
Ens posem a la carretera Gi 531, pugem per Les Encies i direcció a Sant Martí de Llémena, Llorà,Sant Gregori i per fi Girona.

Aquest últims 20 km, la gent tenia ganes d'acabar i fer la "birra" ven fresqueta del final de la sortida, vinga a fer relleus, be no tots, en Dani "xupan roda" fins que en Manel li va fer un toc d'atenció ja,ja,ja.Ens va passar com si el dimoni el perseguís.
Per fi ja tenim Girona al sac, vam anar a fer una birra ven fresqueta que ven merescuda la teniem.

Tinc que dir que en David anava amb una bici hermafrodita. Bici de B.T.T amb rodes de carretera, nomes tinc una paraula, IMPRESSIONANT com anava el noi, segur que si tingues una de road el noi ni el veiem.

Una sortida de 110km amb un desnivell de 1486m.

Per accedir a la ruta feu click aqui.













dilluns, 9 de juliol de 2012

SECCIÓ FEMENINA

Per fi ja tenim secció femenina de B.T.T, equipades com cal. Aprofitant la nova equipació dels MENJACAMINS, les dones s'han engrescat i han adquirit la nova indumentària, ara no nomes tindrem Menjacamins, voltant per les nostres comarques, sinó que també la secció femenina de Menjacamines. A la foto oficial tenim a les tres menjacamines: Lídia, Mònica i Lluïsa. Però com podeu veure, la primera sortida nomes erem la Lluïsa i jo, les altres dues van preferir anar a Tossa de cap de setmana, je,je,je,je....
A les set trenta del matí, La Lluïsa i jo agafem bicis i a estrenar els nous "modelets". Direcció Sant Daniel i pujar al Castell de Sant Miquel. Primeres rampes i la noia després de un temps sense agafar la bici,aguanta molt bé.
Fem una paradeta per recuperar forces, i tornem-hi, que ja el tenim a tocar. Tinc que dir, que després d'una bona temporada sense tocar la bici, la Lluiseta a pujat molt bé. Hem passat per un camí, que ella encara no havia fet en bici i que era més tècnic que la pista, fen algun tram a peu, però l'important es pujar i a quedat molt satisfeta. Un cop al cim, pugem al castell i gaudim de les bones vistes que tenim.
Fem la baixada, direcció a la casa dels "xinos", però abans de fer la rampa, trenquem a l'esquerra una pista que surt a Can Dineret, i tornem a sortir a la pista, que ens porta al banc de Salgueda. I baixada a Sant Daniel per el camí a peu dels Àngels. Després del esforç, una bona birra ven fresca a la Plaça Josep Pla de Girona. Va entrar de nassos. Sortida de 25 km, amb desnivell de 480m.

dilluns, 14 de maig de 2012

MITJA MARATÓ TOSSA

El gran dia ja el tenim aquí, avui era el repte... fer la mitja de Tossa. Aquest any vaig canviar la mitja de Girona per la de Tossa, un nou repte, la primera es totalment planera, la de la costa un desnivell de 528m. Per mi era la primera amb un desnivell, tenia ganes, moltes ganes...... a veure com m'ensortiría amb aquest nou repte. A les 8´30 ja estava recollint el dorsal i el xip.
Una mica mes tard va arribar el meu company Angel, un màquina..... Ell no s'ha pogut inscriure i a tingut que fer-la sense dorsal, però dono fe, que "el màquina" la a fet. Unes fotos abans de sortir,fetes per la meva dona, que sempre m'acompanya a tots els esdeveniments esportius que faig... i tot a punt per començar.
A les 10 en punt, tret de sortida i vinga a corre!!!. Molta gent...molta,molta,molta. Es feia conjuntament la cursa de 10 i la mitja fins el kilòmetre 8, on es separaven les dues curses. Els primers Kilòmetres, anàvem a un bon ritme per sota de 4'30, el inici era totalment planer, sense gaire dificultats.... el pitjor estava per arribar....... Arribem al primer avituallament en el kilòmetre 7, una mica d'aigua i vinga a "Puuuu.......jar".
Passem per dintre de la població, i amunt que no es res. En el km 8 les dues curses es separen, la de 10 km ja estava feta, tot era baixada. per un moment volia agafar el camí fàcil, però no tocava, vinga!!!! amunt, i quina pujada, noi no s'acabava mai. En el km 9, el "maquina" anava sobrat. Àngel tira que tu pots, i mica en mica ja no el veig. La resta de la mitja a fer-la sense la seva companyia. Arribo en el km 10 amb un temps de 50 minuts. La carretera de Tossa a Sant Feliu, puc dir que es millor ferla en bici que corre, però avui vaig canviar la "Focus" per les New Balance. Pujar baixar, pujar baixar, baixar i tornar a pujar i na fen kilòmetres. Quan ja portava uns 16 km, en va passar el noi del rètol, de 1hora 45 minuts. La veritat es que avui el temps no m'importava gens, volia acabar-la i acabar-la be. Un kilòmetre i mig mes de pujada, el més difícil, el cansament a les cames es notava..... i per fi el 18!!!!!! quina vista de Tossa impressionant !!!! i el mes important baixa...........aaaaada. Ja nomes ens queda 1 mes on la gent te donava les forces que ens faltaven, el cansament era evident però la Mitja de Tossa, estava al sac i ven lligat.
Últims 300m, ja es veu la arribada, quin subidon!!, increïble!!, fantàstic!! no tinc qualificatius per descriu-re les sensacions, mai m'havia sentit tan be a pesar del esgotament....,i la gent t'empenya-va per fer els últims metres. I per fi, creuar l'arribada. IMPRESSIONANT!!!!!!!
Puc dir, que de moment es el mes difícil que he fet, ni altres mitjes, ni tramunbike, ni duatlons res de res .... fins ara la mitja de Tossa. Els temps: Angel ......... 1hora 38 minuts Ramon ......... 1hora 54 minuts

dimecres, 11 d’abril de 2012

GRAN VOLTA A L'EMPORDÀ

Aquest Diumenge i Dilluns de Pasqua hem fet la Gran Volta a L'Empordà.


Es una ruta circular, de dos dies, que te la sortida i arribada a la població de L'Escala. La primera etapa sortim d'aquesta població i arribem a Monells. Un total de 62 km i un desnivell de 770m.
La segona etapa va de Monells a L'Escala amb 61 Km i un desnivell de 310m.

A les nou i mitja aproximadament ja estem pedalant, sortim de L'Escala direcció a les Dunes, tot una sorpresa passar per aquestes pinedes plenes de sorra, on les bicis s'agafaven al terra com si estiguéssim en ple desert....mes o menys.
A partir d'Aquí,va venir el primer obstacle, creuar el Massís del Montgrí, es una pista de pujada de bon fer, però que les noies, al no estar tan habituades de fer muntanya, era la primera prova de foc que van superar amb nota.
Vam arribar a Torroella i continuant la ruta a la bora del Ter, fins a la desembocadura, tinguen unes vistes molt maques de Les Medes. Un tall de platja, que evidentment es va tenir que fer a peu i paradeta obligada per fer fotos.

El segon obstacle, va se pujar a Quermany Gros, una pista força tècnica amb molta pedra.Valia la pena pati una mica, ja que les vistes del cim d'aquesta muntanya son espectaculars.
El mes difícil de tot va ser la baixada fins arribar a Pals,molt tècnica amb moltes,moltes,moltes pedres.
Un cop a Pals, primer control i parada per dinar.

En aquest punt el grup es va dividir en dos parts. En David i Xevi direcció a Llofriu, Fitor on teníem el segon control. La baixada molt ven parida, van disfrutar com nens i a mes a mes molls, ja,ja,ja...i direcció a Monells on teniem la fi de la primera etapa.
El segon grup les noies i jo, que feia de guia, passa'n per Peratallada,Ullastret, on vam parar per anar de botigues je,je,je... i finalment Monells.
La primera etapa ja estava al sac, les noies una mica cansades, però molt be. Una bona dutxa i un bon sopar a La Pepa Maca i com nous.



El segon dia començava amb el temps una mica insegur, però va aguantar. A les deu inici de la segona etapa.
Direcció Corçà,Rupià, Colomers,Vilopriu on teníem el control de pas, Saus i Santa Eulàlia, tot aquest tram es un puja baixa constant, passant per busquets.
A partir d'aquesta població ja tot era planer, sense gens de desnivell. Vam parar a Sant Pere Pescador per dinar, un bon dinar pescaito frito, calamars, arros etc...

Un cop recuperades les forces,a fer els últims kilòmetres, direcció L'Armentera, Parc Natural dels Aiguamolls, Empúries on es vam remullar els peus i finalment L'Escala.



Una ruta molt recomanable, sense preses i passant per uns indrets i paratges molt interessants.
Molt bona atenció i organització per part de outdoor-emporda

Per anar a la ruta fes click.

dissabte, 7 d’abril de 2012

adeu a la neu

Aprofitant les vacances de Setmana Santa i les nevades dels últims dies, vam decidir anar a tancar la temporada d'esquí. Aquest any, no ha estat una bona temporada, les nevades han arribat massa tard.
Avui hem marxat a esquiar, a Vall-ter, la Mireia, Judit, Francesc i Ramon.



A les 9 en punt, ja estàvem fen les primeres baixades, com es habitual en nosaltres obríem pistes, i sense gent, tot un luxe. Teníem solet, sense vent i la neu en bones condicions, tot i que passades unes hores la qualitat de la neu ja era de primavera "pasteta".


El mes sorprenen de tot,es que no havia gent, quatre gats mal contats... serà per la crisis? la gent ja estava farta de la temporada? No ho se, però la realitat que mai he trobat tan poca gent.
Fixeu-vos amb la hora del rellotge, les dotze del migdia, quines cues mes grans no.....?

A partir, mes o menys de les dotze, el dia va empitjorar, fins i tot va fer una petita nevada.
Quatre o cinc baixades mes, fen una parada per dinar a la Marmota, recollir estris i cloenda de la temporada d'esquí. No ha estat bo, aquest any, ha arribat massa tard la neu.
Esperem que la propera temporada,el home del temps ens porti mes.......

I el Diumenge i Dilluns de Pasqua, "LA GRAN VOLTA A L'EMPORDÀ" en b.t.t.

dilluns, 12 de març de 2012

PREPARANT LA VOLTA A L'EMPORDÀ

Els dies per fer la volta a L'Empordà, els tenim a tocar. Tinc que començar a entrenar una mica a la Lluiseta..... prou de fer carril bici, avui toca fer autèntic B.T.T
A les vuit del matí, ens trobem, com sempre a la Plaça Fidel Aguilar, amb Els Menjacamins.
La sorpresa a estat, quan he arribat amb la senyora.....com? una dona...? que passa aquí?
Despres de fer-la petar una mica, els "Menja" sota la batuta d'en Salvatore, quin perill.... a fer la ruta sorpresa i la Lluïsa i jo direcció a Sant Miquel.
Arribem a Sant Daniel, i comencem a pujar al Castell, a veure com anirà aixo. Al principi semblava que tenia presa per arribar.... Lluïsa "tranqui", que aixo no es el carril bici, paciència.



Després d'un parell de consells per fer la pujada, la cosa va millorar molt, la noia anava pujant amb tranquil·litat, però pujant, nomes va posar el peu a terra l'últim tram final que té mes desnivell.
Un cop vam fer un petit descans en el cim del Castell, del tot guanyat, baixada per la pista principal direcció Ca La Ferriola, anar a sortir al banc de Salgueda i fins la torre elèctrica, trenquem per l'itinerari 3, baixada fins la Fonts del LLeons.



Com la noia no tenia prou, a tornar a pujar, aquest cop per el camí de les dones.
Que Lluïsa com va el segon port de muntanya...???? be,be,be¡¡¡¡¡¡¡. Les forces començaven a faltar, però ella com una campiona, per "tozuda" jo...
Vam anar a sortir a Can Pol, la pujada ja esta tota feta, ara nomes baixada fins a Sant Daniel per la pista de Can Barrell.

Un cop a Girona, a fer una birra amb patatones, que la noia s'ha comportat com tota una campiona per ser la primera vegada, que fa una ruta de muntanya.
Per part meva, estic "super", ja que poder fer una activitat que t'agrada i compartir-la amb la parella, es tot un luxe.
I les impressions de ella, del tot positives ,a patit.....una mica però a gaudit molt. Sembla que el carril bici quedara de moment, per anar a la platja.

Per cert la noia a estat tota la tarda tirada al sofà, ja,ja,ja....esta feta caldo.

video

Sortida de 29 km amb desnivell de 670m.

dimarts, 21 de febrer de 2012

II Duatló de les Gavarres

Els 4 intrèpids Dani, Angel i en representació dels Menjacamins Xevi i Ramon, vam tornar a fer la segona edició de la duatló de les Gavarres.



En la foto, falten els de Llagostera, van arribar amb el temps just i no havia temps per tornar a fer de models.

A les 10´30h,amb puntualitat britànica, es un dir, el tret de sortida a la segona edició de la duatló.
Per davant,els 4 primers kilòmetres de running. Nomes sortir l'Angel i en Dani, velocitat de creuer, " y hasta luego Lucas". Ja no els vam tornar a veure el pel, fins l'arribada.

La cursa de corre era més selectiva que la del any passat, tenia més desnivell. Es vam fer passar per corriols força tècnics i molta línea elèctrica, per començar no estava gens malament.
El Diesel "Xevi",va comentar Ramon tu tira, i aixo vaig fer, un pele't més que ell, no gaire mes, que jo no soc en Kilian Jornet...ja,ja,ja, que més voldria jo, de semblar-me tan sols una miqueta.

Després de 20 minuts de córrer, la primera transició, agafar la bicicleta. Les sensacions eren millors que la primera edició, molt ràpidament les cames estaven treballen a ple rendiment, tant es aixi,que anava passa'n a força gent, i la veritat que aixo, dona molta moral,molta,molta......
El circuit era de 20 km, per pistes i corriols, mes tècnic que la edició anterior. Es va pujar fins els voltants del Castell de Sant Miquel, després direcció a Ca la Ferriola i Cal Dineret i baixada a Celrà per Les Mines.
Tota la cursa de bici, la vaig fer sense el meu company Dièsel, però en Xevi, al seu ritme, sense preses pero sense pauses.

I va arribar l'última transició, que es el que en feia més patir, els 2 últims kilòmetres de córrer.
La sorpresa es que sortint del boxe, veig al Dièsel que arriba amb la bici.
Faig temps per fer unes fotos "al màquina" i sortim plegats a fer els dos últims kilometres, tot planer.
I durant aquest tram, encara vam tenint temps de guanyar un parell de posicions. La gent anava força tocada.
Vam acabar en molt,molt,molt bones sensacions.

Resultats Angel posició 29 temps 01:47:35
Dani posició 47 temps 01:55:42
Xevi posició 100 temps 02:23:00
Ramon posició 101 temps 02:23:00

Un 10 per l'organització, les botifarres i birres "chapeau".


Fotos:Josep Díaz Garrigolas, "Un Crack"



Xevi, el dinar que vam fer, en Els Fogons d'En Maikel amb les senyores un 10, tot el que vam perdre en la duatló, el vam guanyar amb el dinar i el Somontano, que rima con.............
fins la propera companys.

diumenge, 5 de febrer de 2012

TRES VALENTS

Ahir al vespre, en Salvador, me va enviar un missatge. Bici de carretera demà?
Jo penso, esta una mica llampat, però al cap d'una estona de pensar-ho, dic.......
i perquè no? Les perspectives no eren gens bones,fred,fred i més fred.
A les 10 del matí ens trobem en Salvador, Raul i jo mateix, ben abrigadets. Comencem a pedalar direcció a Els Àngels. La pujada no trobàvem a ningú..... seria per la fred....???????
Anaven passa'n els quilometres i la sorpresa era que guanya'n alçada, la neu començava a aparèixer.

Un cop a dalt, una paradeta per fer unes fotos. En Salvador no ho tenia gens clar de continuar la ruta, no estava fi, les sensacions no eren bones.






Vam començar a baixar direcció a Monells, però en Salvatore al cap de dos quilometres va decidir recular i anar a casa, no estava fi.
La baixada es va tenir que fer amb molta precaució, havien zones que estava ben glaçada.






Un cop a Monells, direcció a Sant Sadurní de l'Heura i de aquí, fer la pujada per Santa Pellaia. El solet ens tocava i la pujada es va fer molt agradable, un cop fet el cim tot de baixada fins a Cassà.
S'ha de dir, que fen la pujada ens vam trobar amb l'equip Garmin, quines màquines......
Ara, ja es mala sort venir a entrenar a Catalunya per el temps....... i es troben amb una onada de fred.

Per acabar-ho de arredonir, la sorpresa, es que vam tenir que fer des-de Cassà a Girona amb vent molt fort en contra, quina feina i quina fred.

Al final a sortit 56km i un desnivell de 890m. Gens malament per el temps que feia.
Tota una experiència sortir en bici de carretera amb neu.

I la setmana que be,toca fer la 2ªduatló de les Gavarres.

diumenge, 22 de gener de 2012

PREPARANT LA MITJA DE GIRONA

Avui no tenia gens de ganes d'entrenar, però la mitja s'acosta.
Sortint de casa direcció fontajau, agafant carril bici fins a Sant Gregori.
Un cop a Sant Gregori l'intenció era anar a casa d'un company que fa temps que no el veig i aprofitar per fer un petit descans.
Sorpresa, persianes baixades,que fas els despertes o continues?

El deixarem dormir. Continuo la ruta i dic, bé a Bescanó que tinc el meu germà i ell si que me convidarà a un refrigeri. Direcció a casa "del Alfonsito".
Un-altre cop sorpresa, persianes baixades igualment, avui no es el meu dia.

Doncs sense refrigeri i sense descansar, direcció a casa per el carril bici.
Els últims quilometres s'han fet una mica carregats, però esperava arribar per aquest cop sí
i sense persianes baixades, prendrem aquest refrigeri del tot guanyat.

La sortida 19´5 Km amb un temps de 1h 45m.

diumenge, 1 de gener de 2012

Últim dia del 2011

El sopar de fi d'Any ja el tenia preparat des-de el Dijous. Que tenia que fer......?
Acabar l'any fen esport.
Al matí vaig anar a fer el meu primer torneig individual de pitch and putt, el camp de Fornells.
En va tocar jugar amb una gent molt maca i aixo en va tranquil·litzar molt, tant
que els cops eren impressionants, la bola volava com mai, totes anaven a green,
increïble!!!!!. Els forats passaven i la targeta feia goig de veure-la. Al final dels 18 forats estava més conten que unes "castañuelas".La targeta la vaig signar amb 57 cops,aixo vol dir un +3, el meu millor resultat.
En conseqüència CAMPIÓ del torneig en Handicap, i el premi una paletilla.



El matí no podia començar de millor manera.


Després de descansar unes horetes de les emocions fortes del mati, tocava remata la jornada fen la Sant Silvestre de Girona.

Amb aquesta ocasió, no anava sol, tenia dos companys de luxe en Xevi i en Miquel
dos companys dels MENJACAMINS.






Un ambient impressionant, mes de 1500 corredors.

El tret de sortida i a corre 5Km, el ambient era espectacular, havia gent per tots els gustos....
nens petits, joves, no tan joves, gent gran, gent disfressada etc..... gent de tota mena i amb un moment la cursa finalitzada, sense adonar-te conte.





Sí el mati va estar bé..... que dir de la tarda en molt bona companyia i fen esport que es, el que ens agrada fer.

Molta salut i FELIÇ ANY 2012 per tothom