diumenge, 4 d’octubre del 2009

Sunday, Lovely Sunday i el putu savi

I més Rock... o Pop com dirien altres.
I a mi què, el que diguin els altres !!!


Sunday, Lovely Sunday
No m'he atrevit a posar el títol de Sunday, Bloody Sunday, per no blasfemar sobre el famós tema del grup irlandès U2 que porta aquests nom, i, sobretot, per no fer broma del fatídic diumenge, 30 de gener de 1972, que és el què realment dona nom al tema.


I és que no estamos tan mal !!!


I és que tot i ser diumenge, i haver de pedalar 35 quilòmetres per l'Ardenya, no ens podem queixar i la cosa no ha estat tan sagnant.


Per tant, li he posat Sunday, Lovely Sunday : un nom com qualsevol altre.
Tot i que si hagués estar un divendres, potser el títol d'aquesta entrada hauria estat Friday, the 13th (conegut aquí com Viernes 13).


Ai... que caic de la cadira de tanta tonteria.


La sortida i el putu savi
Un savi xinès mandarí va dir una vegada : l’home és l’únic animal que ensopega dues vegades amb la mateixa pedra !!! (o no va ser mandarí ?)
Segurament això es deu a que l’home (o sigui, jo) ha passat dues vegades pel mateix lloc.
Doncs sí amics, aquest diumenge he tornat a fer el mateix recorregut que vaig fer fa un parell de setmanes amb en Carles i en Manel : el possible traçat de la marxa per parelles que des del Club BTT Llagostera estem preparant.

Jo no és que hi hagi ensopegat dues vegades amb la mateixa pedra, sinó que hi vaig passar per damunt fa dies i aquest diumenge tornem-hi, tornem-hi que no ha estat. I és que és d’allò més complicat passar per sota la línia de 300 volti-omhs, amb una reguera que sembla la de posar-hi els contactors dels cotxes d’excalextrix i en la que, o files prim o te fots la bici per barret.

I que dir d’aquest circuit, que aquí no penso detallar perquè és Top Secret ?


Les pistes dels Tarrissos, la línia, els forn de calç ...
Interessant i variat... i dur per als simples mortals.



Les pistes, després dels Terrissos



Després de fer una pujada no massa llarga però intensa, arribem a unes pistes força noves on podem recuperar una mica les cames.

A la foto següent l'Albert i en Josep, pedalant per la zona de la Ruïra.



La línia




Aquest cop la línia, i per extensió tot el terreny d’aquesta banda del riu, i de l’altre banda també, estava sec, més sec que fa unes setmanes. I clar, la bici no para quan tu ho manes, ni que li diguis jau Coloma jau !!!. Ni que premis els frens fins al punt de segar-te els dits amb la corresponent maneta frenívola (si és que així es pot anomenar).
Els primers 11 quilòmetres són de camí força ample i bo, fins al punt on comença la línia, on el traçat ni és ample ni bo de fil i cotó, campanes de plata i barret de senyor.
Després de fer el tram de línia enllacem amb un sender prou interessant per canviar de costat, de vessant, i anar a petar a Ridaura.

El forn de calç

Aquest cop hem passat per davant del forn de calç que hi ha prop de Banyacroua, i que segurament serà part indissociable del traçat del circuit.
El sender que passa per davant del forn i fins al molí està prou bé per fer-lo amb la bicicleta, tot i que caldrà arraconar quatre branquillons toca-pinyons, per tal d’evitar que algú pugui tòrcer el canvi.. eh nois ?







El que surt del forn del forn és l'Albert.







I finalment, arribem al Ridaura

I un cop al Ridaura estimat, comença el puja-i-baixa : 3 pujadetes per arribar a Llagostera. Entre puja-i-baixa travessem el llit del riu uns quants cops, tot i que aquesta vegada no hi havia gens d’aigua.

Total, uns 35 quilòmetres de circuit pr l’Ardenya i els marges del Ridaura.
El desnivell, segons algun software que tinc per casa, uns 915 metres.

Apa

Fins aviat !!!

dijous, 1 d’octubre del 2009

Rock n Roll, el Drac i la Casa del Repòs Naixent

Ja sóc aquí, ja he arribat !!!
I us direu, què és aquest títol per a una sortida amb BTT ?
Vaig estar mitja tornada pensant com titularia l’article de la sortida, després de com em sentia de bé, després de tant de temps de no rodar sol, de nit, a la fresca.
Paranoies de quan pedales sol solet, vine’m a veure vine’m a veure...

El camí
No vaig trobar ningú, tu ... ni un ànima pel carril bici.
Observeu la panoràmica (en moviment i sense mans) del carril bici, del què es veia en marxa des del punt de vista de la potència del manillar. De poc que no me la cardo !!!



El Rock
Duia el meu MP3 (o potser n’hauria de dir MP2,5 perquè és mooolt vell) amb tot el que cal : música Pop i Rock, dels 70. (No porta Gin Tonic perquè no té prou megues)
Mentre pedalava per anar a veure el meu amic el drac, sentia en Jimmie Hendrix dins del cap que em cantava : Hey Joe, where are you going with that gun on your hand ?
De fet, sembla que em preguntés : Hey Joe, where are you going with that light on your head ?
I és que tal com anava, amb el frontal al cap, només se’m podia preguntar això : Ei Pep, on vas amb aquest llum al cap ?
Doncs noi !!! On vols que vagi ? Cap amunt, cap a Girona.
O més ben dit : vaig fins on hagi arribat quan porti 45 minuts de pedal; després, mitja volta i cap a casa.

El Drac
Aquí teniu el meu amic el drac, al crepuscle... ens hem fet amics.


















La casa del Repòs, que no és pas la del Raising Sun... però tot podria ser.
De tornada vaig decidir fer una paradeta en aquesta casa de repòs. La gent és molt amable i afectuosa. Vaig prendre un got de sifó amb una rodanxa de llimona i vaig tornar a cavalcar... la bicicleta.


La tornada
Durant els moments més tenebrosos de la tornada, els auriculars escopien la veu de Marilyn Manson cantant la seva particular versió de Sweet Dreams. Fa una mica de por, aquest xicot amb aquesta cançoneta, però al capdavall jo duia el meu frontal Geonaute que també et pot deixar “tiesso “, com la espasa dels Jedi aquells.

Finalment ... la veritat de la sortida
Vaig sortir a rodar suau la poca estona que tinc per rodar, al vespre/nit.
I és que hi ha gent que treballa, a Procap; en canvi n’hi ha d’altres que no hi són mai !!!
Els busques i res... ara són en bici cap aquí, ara cap allà.

Al gra. Al gra que sinó em perdo en els paranys dels horaris seguit versus partits.
A les 19h30 sortia a fer carril bici, cap a Girona.
Disposava d’una hora i mitja i quan portava 45 minuts, a Quart, vaig fer mitja volta i cap a casa. Uns 34 quilòmetres...

Fins aviat.
Que no estamos tan mal !!!

LLAGOSTERA,ROMANYA,SANTA CRISTINA,LLAGOSTERA.

La sortida de avui a estat força dura. No per l'allargada 35km
si no per lo tècnica. Corriols en pujada plens de rocs i regates.


Avui e sortit amb L' Angel, un maquina del btt. A la part de
Santa Cristina em fet un tram del recorregut de la cursa DEL POLLASTRE.


La tornada a Llagostera a estat mes "suau" ja que em tornat
"rodant" pel carril bici



EL REI DE COPES


Aixo es una petita mostra de les copes den Ramon.
Copa gran: campio del món de bèlit, màxim canador.
Copa mitjana: campio de segona categorÍa de squash, torneig social G.E.I.E.G.
Copa petita: subcampio de tercera categoría de squash, torneig social G.E.I.E.G.
S'ha de dir que no es una petita mostra, són totes les que tinc, però no està malament per l'edat que tinc. No tots els components del Procapteam poden dir el mateix que aquest avi.