Sunday, Lovely Sunday i el putu savi

I més Rock... o Pop com dirien altres.
I a mi què, el que diguin els altres !!!


Sunday, Lovely Sunday
No m'he atrevit a posar el títol de Sunday, Bloody Sunday, per no blasfemar sobre el famós tema del grup irlandès U2 que porta aquests nom, i, sobretot, per no fer broma del fatídic diumenge, 30 de gener de 1972, que és el què realment dona nom al tema.


I és que no estamos tan mal !!!


I és que tot i ser diumenge, i haver de pedalar 35 quilòmetres per l'Ardenya, no ens podem queixar i la cosa no ha estat tan sagnant.


Per tant, li he posat Sunday, Lovely Sunday : un nom com qualsevol altre.
Tot i que si hagués estar un divendres, potser el títol d'aquesta entrada hauria estat Friday, the 13th (conegut aquí com Viernes 13).


Ai... que caic de la cadira de tanta tonteria.


La sortida i el putu savi
Un savi xinès mandarí va dir una vegada : l’home és l’únic animal que ensopega dues vegades amb la mateixa pedra !!! (o no va ser mandarí ?)
Segurament això es deu a que l’home (o sigui, jo) ha passat dues vegades pel mateix lloc.
Doncs sí amics, aquest diumenge he tornat a fer el mateix recorregut que vaig fer fa un parell de setmanes amb en Carles i en Manel : el possible traçat de la marxa per parelles que des del Club BTT Llagostera estem preparant.

Jo no és que hi hagi ensopegat dues vegades amb la mateixa pedra, sinó que hi vaig passar per damunt fa dies i aquest diumenge tornem-hi, tornem-hi que no ha estat. I és que és d’allò més complicat passar per sota la línia de 300 volti-omhs, amb una reguera que sembla la de posar-hi els contactors dels cotxes d’excalextrix i en la que, o files prim o te fots la bici per barret.

I que dir d’aquest circuit, que aquí no penso detallar perquè és Top Secret ?


Les pistes dels Tarrissos, la línia, els forn de calç ...
Interessant i variat... i dur per als simples mortals.



Les pistes, després dels Terrissos



Després de fer una pujada no massa llarga però intensa, arribem a unes pistes força noves on podem recuperar una mica les cames.

A la foto següent l'Albert i en Josep, pedalant per la zona de la Ruïra.

La línia




Aquest cop la línia, i per extensió tot el terreny d’aquesta banda del riu, i de l’altre banda també, estava sec, més sec que fa unes setmanes. I clar, la bici no para quan tu ho manes, ni que li diguis jau Coloma jau !!!. Ni que premis els frens fins al punt de segar-te els dits amb la corresponent maneta frenívola (si és que així es pot anomenar).

Els primers 11 quilòmetres són de camí força ample i bo, fins al punt on comença la línia, on el traçat ni és ample ni bo de fil i cotó, campanes de plata i barret de senyor.
Després de fer el tram de línia enllacem amb un sender prou interessant per canviar de costat, de vessant, i anar a petar a Ridaura.

El forn de calç

Aquest cop hem passat per davant del forn de calç que hi ha prop de Banyacroua, i que segurament serà part indissociable del traçat del circuit.
El sender que passa per davant del forn i fins al molí està prou bé per fer-lo amb la bicicleta, tot i que caldrà arraconar quatre branquillons toca-pinyons, per tal d’evitar que algú pugui tòrcer el canvi.. eh nois ?







El que surt del forn del forn és l'Albert.







I finalment, arribem al Ridaura

I un cop al Ridaura estimat, comença el puja-i-baixa : 3 pujadetes per arribar a Llagostera. Entre puja-i-baixa travessem el llit del riu uns quants cops, tot i que aquesta vegada no hi havia gens d’aigua.

Total, uns 35 quilòmetres de circuit pr l’Ardenya i els marges del Ridaura.
El desnivell, segons algun software que tinc per casa, uns 915 metres.

Apa

Fins aviat !!!