POR LA BOCA MUERE EL PEZ "ROCACORBA"

Un cop finalitzades les vacances, tornem a pujar a la bici de carretera. Tenim una baixa, en David, que al ser de Badalona, ja no pot sortir tan sovint amb nosaltres, però ell va entrenant per el Corredor, vigilant sempre els "rumanos" no sigui que es quedi sense bici. Un dia tindrem que anar nosaltres per la zona del nostre company, per que ens porti per les seves carreteres.


Com sempre a les set del matí ens trobem Dani, Angel i Ramón.
En Dani mai havia pujat a Rocacorba!!!!!!!, doncs la sortida estava clara, carretera direcció Sarrià, Autovia de Banyoles, Palol de Revardit, Camós i anar a sortit a Bombes Espa i a partir d'aqui amunt que fa pujada.


.

Ens esperen 13'3km de pujada, els tres primers son suaus amb un desnivell del 2'5%. La cosa es comença a animar del 3 al 4km amb un desnivell mig del 6%, del 4 al 5km es suavitza una mica amb un desnivell del 4'5%.

Del 5 al 6 km ja pugem al 8'2%, el següent es suavitza una mica el 3%.
Fins aquí, puc acompanyar a els "cuatro frenos", els dos fieres porten un-altre ritme, jo guardant forces, per poder atacar a les "metas volantes" ja,ja,ja....
Fins el kilometre 11 les pendents son del 9 i 10 amb trams fins el 15%, uffffff com puja Rocacorba.

Un petit descans del km 11 al 12 amb desnivell del 4%, fins arribar a les primeres antenes.


.

La traca final, els últims 1'8km, ja tenim el cel a tocar, desnivell mitja del 8'5% amb trams del 15%.

Per fi el cim, uns abans que uns-altres com sempre, però l'important es arribar.
Després de descansar una mica, baixada a Girona i anar a fer la birra, que ven guanyada la tenim.


.

Sortida de 78 km, que per ser la primera acabades les vacances, i pujar a Rocacorba no esta gens malament.

NOVA EINA

Sense pensar-ho gaire tenia que aprofitar l'ocasió, dit i fet.
Un company que sortim en carretera els dissabtes, estava interessat amb la FOCUS,no vam tenir cap problema amb el preu i la bici ja es seva.

Ara, tenia un problema ja,ja,ja........ tots els problemes siguin com aquest, no tenia bici
de ROAD. I ara que fem Ramón?????????
La solució era fàcil, bicicleta nova.

Vaig anar a mirar forces botigues, però una cosa la tenia clara, la volia de "carbono".
La tria, no va ser fàcil, Cube-MMR-Scoot-Giant etc....pero al final la màquina es
aquesta.

ORBEA ORCA B105


Una de les coses, que en va fer escollir la bici es que ORBEA te garantia de vida per el quadre.
Els components que porta es el shimano 105. No son de gama alta, pero esta bé, en faig mes que suficient.

I ara toca anar a fer kilòmetres i kilòmetres, si va igual que la Focus no tindrem cap problema,
segur que sí, per això s'ha fet el canvi.

ELS PRIMERS 100KM "DE MANOLETE"

Ja feia dies que en Manel volia fer 100 km amb la bici de carretera.
Doncs, vinga anem per feina que ens queda molta¡¡¡

A les 6 del mati ens trobem a Girona els "quatre frenos" Angel, Dani els "professionals"
Manel i Ramón i el "hermafrodita" David. La ruta pensada,era anar a Olot.

Comencem a pedalar direcció Sarrià. Ja surten els primers problemes, en Manel anava baix
d'aire....... ja hi som!!!!. Nois les rutes es surt ben preparats, barretes, aigua, gels,etc i sobre tot,la bici en condicions.


Un cop solucionat el petit problema, anem a buscar l'autovia de Banyoles, seguim fins sortir a Palol de Revardit, agafem la carretera que va a Camós i fins Banyoles.
A partir d'aquest punt,busquem la carretera que va per Mieres, Santa Pau, Olot.
Són 30 km "dents de serra". Els meus companys semblaven que tenien que anar a apagar foc,però vinga que no passa res.

La primera part de la ruta ja estava feta. Ara anem a buscar la carretera que ens porta direcció a Les Preses, Sant Feliu de Pallarols, Les Planes.

En aquesta població fem una parada. L'Àngel, com sempre, surt amb una ma al davant i un-altre al ......? El noi tenia una mica de gana,doncs vinga parada i anar a comprar unes napolitanes.
Un cop els senyors vam acabar de esmorzar les pastes, les galetes energètiques, les begudes isotòniques i gels corresponents...... Tornem a pedalar, ja toca l'últim tram.
Ens posem a la carretera Gi 531, pugem per Les Encies i direcció a Sant Martí de Llémena, Llorà,Sant Gregori i per fi Girona.

Aquest últims 20 km, la gent tenia ganes d'acabar i fer la "birra" ven fresqueta del final de la sortida, vinga a fer relleus, be no tots, en Dani "xupan roda" fins que en Manel li va fer un toc d'atenció ja,ja,ja.Ens va passar com si el dimoni el perseguís.
Per fi ja tenim Girona al sac, vam anar a fer una birra ven fresqueta que ven merescuda la teniem.

Tinc que dir que en David anava amb una bici hermafrodita. Bici de B.T.T amb rodes de carretera, nomes tinc una paraula, IMPRESSIONANT com anava el noi, segur que si tingues una de road el noi ni el veiem.

Una sortida de 110km amb un desnivell de 1486m.

Per accedir a la ruta feu click aqui.

SECCIÓ FEMENINA

Per fi ja tenim secció femenina de B.T.T, equipades com cal. Aprofitant la nova equipació dels MENJACAMINS, les dones s'han engrescat i han adquirit la nova indumentària, ara no nomes tindrem Menjacamins, voltant per les nostres comarques, sinó que també la secció femenina de Menjacamines. A la foto oficial tenim a les tres menjacamines: Lídia, Mònica i Lluïsa. Però com podeu veure, la primera sortida nomes erem la Lluïsa i jo, les altres dues van preferir anar a Tossa de cap de setmana, je,je,je,je....

A les set trenta del matí, La Lluïsa i jo agafem bicis i a estrenar els nous "modelets". Direcció Sant Daniel i pujar al Castell de Sant Miquel. Primeres rampes i la noia després de un temps sense agafar la bici,aguanta molt bé.

Fem una paradeta per recuperar forces, i tornem-hi, que ja el tenim a tocar. Tinc que dir, que després d'una bona temporada sense tocar la bici, la Lluiseta a pujat molt bé. Hem passat per un camí, que ella encara no havia fet en bici i que era més tècnic que la pista, fen algun tram a peu, però l'important es pujar i a quedat molt satisfeta. Un cop al cim, pugem al castell i gaudim de les bones vistes que tenim.

Fem la baixada, direcció a la casa dels "xinos", però abans de fer la rampa, trenquem a l'esquerra una pista que surt a Can Dineret, i tornem a sortir a la pista, que ens porta al banc de Salgueda. I baixada a Sant Daniel per el camí a peu dels Àngels. Després del esforç, una bona birra ven fresca a la Plaça Josep Pla de Girona. Va entrar de nassos. Sortida de 25 km, amb desnivell de 480m.